Historia del arte

HISTÒRIA DE L’ART
Comentar: Guerrers de RiaceAquestes obres escultòriques, s’anomenen els Guerrers de Riace o els homes de bronze de Riace, l’autor és desconegut i l’obra es situa a finals de l’època arcaica i a principis de la clàssica, data del s. V a. C. (460-430 a.C.) i es troba al Museo Nazionale di Reggio di Calabria (Itàlia). D’altra banda les dues escultures són volums rodons, elmaterial de totes dues es el bronze i pel que fa a les mides cadascuna fa 2m. Aquestes escultures es torben individualment aïllades i també dempeus. Pel que fa al context històric les escultures foren fetes al final de l’època arcaica i no van ser trobades fins al 1972.
S’han elaborat nombroses teories sobre l’autoria d’aquestes dues escultures. Una d’elles ha suggerit la possibilitat que alguna de lespeces sigui obra d’Alcàmenes, un deixeble de Policlet i de Fídies. Tanmateix, una altra hipòtisi més recent apunta el nom del gran bronzer, natural de l’illa de Samos, Pitàgores de Reggio, anomenat així per la seva llarga permanència en aquesta ciutat de la Magna Grècia.
Els tractadistes antics atribueixen a Pitàgores de Reggio la invenció de la composició de l’anomenada figura en “X”. Diuentambé que va ser el primer a representar fidelment en les seves escultures les venes i els tendons dels models.
L’obra es situa entre el 475-323 a.C., etapa compresa entre la fi de les Guerres Mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran, en la qual té lloc el moment de màxima esplendor grega. La victòria contra els perses ales Guerres Mèdiques (499-479 a.C.), va servir per iniciar un període de completaautonomia cultural i artística, l’epicentre de la qual estava fixat en la prospera Atenes de Pèricles. Però l’arrogància atenesa envers la resta de polis entre si, va ser l’inici de les anomenades Guerres del Peloponès (431-404 a.C), que van propiciar la decadència econòmica de les ciutats gregues. Això propicià que al s.IV a.C.  els macedonis, encapçalat per Alexandre el Gran, unifiquessin totesles polis gregues i conquerissin els dominis de l’Imperi Persa. També és una etapa en que destaca la filosofia de Pitàgores, la ciència de Hipòcrates i la tragèdia en l’art.
Cadascuna d’aquestes escultures representa un home nu en tensió i en posició frontal. Són escultures de bronze fetes amb la tècnica de la cera perduda, dues figures masculines fetes en bronze on hi apareixen molt benreproduïdes les venes (braços i mans), els tendons (mans) i els músculs (esquena, braços i tors), el modelatge dels cossos de totes dues escultures mostra un alt grau de coneixement de l’anatomia humana.
El guerrer A no té casc i el B sí. Les figures es troben dempeus, en posició vertical, de tal manera que transmet idea d’equilibri, però no de mobilitat. Malgrat la frontalitat dels cossos, l’artistaaconsegueix trencar el hieratisme propi de l’escultura del període arcaic amb un lleuger contrapposto, el contrast produït entre una part tensa i una altra de distesa, que s’aconsegueix amb una lleu elevació d’un dels malucs i la flexió consegüent de la cama contrària. Això suggereix un dinamisme interessant, que es veu potenciat en el guerrer A per la inclinació del cap en la direcció oposada a lacama flexionada.
La manera de com li cauen els cabells crea en els guerrers un aspecte de naturalitat on també es pot observar el trepant (el volum dels rinxols, els seu relleu) i tenen uns ulls molt aconseguits fets de vori, també tenen les pestanyes de coure i les dents de plata. Les escultures es troben en repòs i en contrapposto, en els quals es copsa un instant, anaven policromades, l’acabatés polit i tenen un punt de vista bàsicament frontal i pel que fa a la llum rellisca per la seva superfície creant efectes de clarobscur, i la textura és llisa. D’altra banda es creu que tant el guerrer A i B tenien una llança i escut, això explica la posició de les mans.
Pel que fa a l’estil, pertany a l’estil sever, que és l’estil que es troba entre el final del arcaic i principis del...