Historia del derecho

En el moment que l’imperi romà acaba dividit en dos històries diferents (imperi d’Occident i d’Orient) l’ordenament jurídic, que abans (en la República) es relegava a una infinitat de fonts i queposteriorment es va simplificar en els Ius Novum i Ius Vetus; ara, havia patit una major simplicitat i és que l’ordenament jurídic es limitava a parlar de leges (aquelles que expressaven la voluntat del’emperador, constitucions imperials) i iura (escrits dels juristes clàssics). Al 476 aquest Imperi d’Occident desapareixerà i es veurà substituït pels pobles germànics, altament romanitzats, queperseguiran l’objectiu de desenvolupar l’herència jurídica romana de forma autònoma creant així un compilació d’aquell dret útil i vigent (Breviari d’Alaric) que, més tard, cap a l’any 654 arribarà a laseva fi amb el Liber Iudicorum. Al 711 amb la invasió musulmana aquest regne visigot desapareixerà però no ho farà de la mateixa forma; l’ordenament jurídic perviurà. S’inicià, en aquest moment, unalínea de pensament a mans d’Agustí d’Hipona (Augustinisme polític). S’aturà la creació del dret i es considerà que el que hi ha és un descobriment de l’antic i el bon dret amb una confusió plena (ambCarlemany) amb els objectius polítics i els de l’església. A més, cal destacar que a causa de la situació que es vivia en les escoles no hi havia un estudi autònom del dret sinó que es limitaven aensenyar unes mínimes nocions d’aquest, dintre el Trivium (una de les rames de l’ensenyament dintre les arts liberals). Tota aquesta situació donà un gir complet en el moment que Bolonya es receptora delstextos Justinianeus (S. XI, XII) a causa del clima afavoridor (Econòmic, polític...) que es vivia; a partir d’aquest moment el dret s’estudiarà d’una forma autònoma i els textos seran originals noobstant, en unes certes diferències respecte l’estructura, text i contingut, aquest el més important ja que s’introdueix el Liber Feudorum que recull dret consuetudinari feudal de la Llombardia. A més...