HISTORIA DEL DESENVOLUPAMENT DEL FORMIGÓ ARMAT I POSTESAT

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
HISTORIA DEL DESENVOLUPAMENT DEL FORMIGÓ ARMAT I POSTESAT
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Índex
Introducció

2

0. Breu història del formigó.
1. Les estructures de formigó armat
abans de la invenció del formigó armat.

7

2. Joseph Monier. Inventor o patentador?9

3. François Hennebique.
El valor de la propaganda

9

4. Wayss und freytag versus hennebique.
El mètode clàssic.

12

5. Thaddeus hyatt

13

6. El canvi del segle XIX al XX.
Que s'ensenyava?

13

7. Els reglaments nacionals.
La fi dels sistemes i el començament oficial de
la teoria del formigó armat.

15

8. Robert maillart. Càlculs o proves de càrrega?

18

9.Eugene Freyssinet. La quantificació del temps.

21

10. Estats límits. Seguretat.

24

11. El formigó postessat.

27

12. Bibliografia.


 

3

30

1
 

Introducció.
En aquest treball, intento explicar la història del formigó armat en funció dels
inventors/arquitectes/enginyers més influents tant del segle XIX com del segle
XX, així com la seva evolució iutilització en el món de la construcció.
El treball comença amb una introducció al formigó en massa i així ser
conscients dels seus orígens i també del salt qualitatiu que aquesta tecnologia
va tenir en el segle XIX, conseqüentment, en el segle XX el perfeccionament
d’aquesta tecnologia va oferir possibilitats estructurals que mai abans s’havien
donat en la història de la construcció.
També faigreferència a com s’ensenyava la tècnica del formigó armat a
principis del S.XX per poder comprendre quins sistemes eren els més utilitzats
en aquells moments.
Tanmateix, al evolucionar aquest tipus d’estructures i conseqüentment el seu
ús, sorgeixen les normatives les quals regulen els sistemes i s’afegeix un nou
repte per a la construcció.
A mitjans del segle XX sorgeixen les estructurespretesades degut a diferents
circumstàncies en les que es troba Eugene Freyssinet, i d’aquí evolucionarà a
les estructures posttesades que també explicaré el seu funcionament i com
aquestes s’apliquen a l’obra.
En el treball podria haver posat a arquitectes com Le Corbusier, el qual fa un ús
molt plàstic del formigó, material el qual va ser decisiu per poder dur a terme la
majoria de projectes mesrepresentatius de l’arquitecte Franco-Suís. Auguste
Perret, un dels primers arquitectes en utilitzar el formigó com a material
constructiu per a edificis, va utilitzar el formigó per a fer inclús els adorns dels
edificis els quals projectava. Pier Luigi Nervi, enginyer que va ser capaç de fer
edificis de formigó amb bigues tant esveltes que podien semblar de fusta, va
ser un dels impulsor de laprefabricació i del mètode de càlcul “sensibilitat
estàtica”.
Aquests autors, entre d’altres, van ser revolucionaris dins de l’us del formigó
armat, però des del meu punt de vista no pas de l’evolució d’aquest, tot i que en
el cas de Nervi es podria fer una excepció.


 

2
 

0. Breu història del formigó.
No es té certesa qui va descobrir o va utilitzar per primera vegada elformigó.
És probable que al mateix temps que l'home va dominar el foc també va
descobrir el concepte de formigó. Un pot imaginar l'home primitiu amb el seu
fogó, ubicat en una cavitat, en la qual hi ha pedres calcàries, guix i argila. L'alta
temperatura aconsegueix carbonatar la pedra, que es transforma en pols.
Després en caure una mica de plugim, la pols i les pedres es converteixen en
unamassa sòlidament unida. Troballes contemporànies a Lepensky, al costat
del Danubi, permeten afirmar que durant l'edat de pedra, fa 7.500 anys, els
habitants construïen el terra dels seus habitatges unint terra calcària, sorra,
grava i aigua. Aquesta barreja pot ser considerada com un formigó rudimentari.
Els egipcis per la seva banda, van utilitzar com a aglomerant, guix cuit. Hi ha...