historia psicologia

1)Partint del text presentat, situa’l dins del moment de la història de la psicologia. Explicita el
pensament de l’autor, l’època i el context teòric.
Al darrer quart del segle XIX, la ciència va aconseguir un gran prestigi gràcies al mètode
inductiu, emprat per Copèrnic.
Els grans avenços científics en els camps de física, química i la biologia que atorgaven unes
millores considerables a lasocietat ja que donava suport als procediments científics de l'època.
El predomini de la investigació científica al segle XIX va tenir una gran importància en el
moment en el qual la psicologia va començar a distanciar-se de la religió i la filosofia
especulativa.
En aquella època, hi havia una gran influencia de l'empirisme angles i els filòsofs
naturalistes investigaven les associacionsmentals com intermediari dels processos
cognoscitius i emocionals.
Aquesta idiologia es basava fonamentalment, en l'experiència ja que era la font del
coneixement per l'estudi de l'home .Aquest és va centrar en els sentits, les sensacions i les
imatges fonamentades per l'associacionisme.
Aquest moviment és un teoria psicològica que explicava la consciencia com a un principi
d'idees.
Durant elsegle XIX, tal i com havíem exposat abans, la fisiologia va incrementar el seu
coneixement del sistema nerviós.
Un dels grans científics de l'època va ser Von Helmholtz que va realitzar investigacions sobre
l'òptica i gràcies a teories com la de percepció dels color, va contribuir amb la psicologia.
Gràcies a un seguit d'investigacions va classificar la sensació com l'experiència produïda perla impressió sensorial (procés dependent dels mecanismes) i la percepció, va ser definida
com, interpretació dels processos sensorials, procés amb el qual implica el qüestionament del
subjecte.
Entre el 1850 i 1860 Fechner va postular que tots els estímuls pertanyen al món físic, on
totes les sensacions pertanyen al món mental. Va deixar constància que a cada
experiència de consciencia licorrespon un fet fisiològic.
Fechner va portar a terme la primera investigació sistemàtica en psicologia experimental i va
proposar la quantificació de sensacions de manera indirecta, demanant als subjectes
experimentals destriar entre els diferents estímuls.
L'elementalisme era un anàlisi patent a la psicofísica d'Ernst Weber i Gustav Fechner, i a
psicologia fisiològica de Wilhem Wundt, ons'inicia per les sensacions individuals i aïllades,
i relacionades funcionalment amb l'estímul.
Wilhem Wundt va ser un filosof, fisiòleg i psicòleg; va fundar el primer laboratori de
psicologia experimental al 1879, a la Universitat de Leipzig.
La definició de la psicologia, donada per Wundt, és la doctrina dels fenòmens espirituals i
es constitueix en el fonament de la ciència de l'esperit.Wundt considerava, com a propòsit principal de la psicologia, l'estudi de les associacions
de sensacions i idees simples que formen les complexes.
Va fundar l'estructuralisme ja que el seu objectiu era aconseguir l'estudi de la consciencia de
les emocions o l'estructura dels processos conscients. Aquesta composada d'imatges i
emocions. L'estructuralista analitza la experiència mental através dels elements més
simples, anomenades sensacions per esbrinar la combinació dels elements i connectar-los
amb les connexions fisiològiques de l'individu. El mètode emprat és l'experimental, i per
primera vegada, gràcies a l'ús de la psicologia experimental es descriu el temps de reacció i
el descobriment de les primeres localitzacions cerebrals.
Però en el cas del nostre text, Wundt noestudia a l'individu sinó que esta interessat en
l'estudi de la psicologia dels pobles o ètnica.
L'objectiu d'aquest estudi és el comportament del grup en relació a la identitat ètnica, és a dir,
l'estudi dels productes culturals dels pobles (llenguatge, mites i costums).
Ja que l'interessa la ment col·lectiva entesa com el conjunt de pensaments, sentiments i
formes de viure compartits pels...