Historieta del trisavi

lunes 20 de junio de 2011
Presonner a força

Amb ulls de vedella veia com creixia l´ombra de l´alzina surera.Es feia gran , imponent i allo que ell més estranyava, sense cap companyia. Haviapassat el temps i com ruc busca acurrucs, el trisavi buscaba orella. Perque una vida no existeix si no es escoltada i sabedora per algu que no ets tu. Tal volta aquell que fa fum aquelles nits d´estudi comfuig del cervell amb unes copes de més tinga el mes meravellós secret,anecdota o data que xiuxiuejar a una planta,animal o ser viu.
Aquest era el cas del nostre trisavi, tota una vida dedicada alservei d´uns valors que no eren entessos d´una manera incondicional o més ven dit adulada. De bon cop un dia es va fer una pregunta de bon tros interessant, la contestacio fou:``Jo sóc i per als deméssemble´´-Soc perquè no hem conec i aixó ho se millor que ningu ja que estic açí desde el meu principi, soc perque ningú hem diu que pensar i semble per aquestes dos afirmacions.Estes afirmacions emdonen a entendre l´unica veritat incuestionable d´un univers major al que intentem determinar mitjançant la ciència i que ets dins de nosaltres, un univers que pot eclosionar amb mes d´un big-bang, ununivers que por trencar estreles de les mes brillants idees i recompossarles en molécules de segon, l´unic univers del qual estem segurs que hi ha creador.
La nostra moral son les lleis de la gravetat,el nostre coneixement els planetes que coneguem i ens queden per descobrir i els ser vius son aquelles idees que formen part d´una llarga vida plena de somnis,destins i circumstancies que tenen uninici i final al que nosaltres fiquem data de caducitat.
No tot es tan fàcil i la matriu que unix aquest univers amb altres d´igual genialitat i goig es l´amor que es pot sentir en algú que paraorella,encén el seu deu automàtic i comença a crear a partir d´unes paraules expulsades per la materia del anteriorment anomenats bigbangs retrogenerics.
Si l´amor es diguera sexe que bonica paraula...