Història de la comunicació

Quines són, al teu entendre, les diferències més importants entre el funcionament de la comunicación social a les societats europees tradicionals pre-industrials (Barroc i Il•lustració) i la cultura i comunicación de masses propia del capitalisme industrial madur? Quin tipus de relació hi ha en tots dos casos entre la cultura i la comunicació amb l’economia i la política?

Per començar, una deles grans diferències entre les societats pre-industrials y les industrials és la concepció del temps, espai i societat. Mentre que al Barroc i a la Il•lustració el temps es vivia lent, sense mesura i marcat per cicles naturals, a la època industrial es torna més ràpid perquè és controlat i serveix per comptabilitzar les hores de treball. D’aquí que el rellotge cobri tanta importància ençà ipassi a ser un símbol del capitalisme. Relatiu al espai, a l’època pre-industrial el món és interpretat com quelcom desconegut i inmens, mentre que certs fets van reduïr la visió del món a partir del s.XIX com per exemple els nous mitjans de transport i la colonització. En quant a les societats, hi ha un gran canvi de societat oprimida i sense drets a una societat industrial amb més drets, entre ellsa la premsa.

Per una banda, una diferència molt important entre ambdós períodes és a qui pertanyia el poder de la informació. Al Barroc i a la Il•lustració el monopoli de la informació pertanyia al Rei absolut, qui juntament amb l’Esglèsia ho codificava i controlava tot el relacionat amb el poble. Al Barroc, es codifiquen les formes del luxe i de la societat cortesana, sent només elsprivilegiats qui opten a l’educació i vanitats. La premsa, que era setmanal pel correu de l’època, estava prácticamente dedicada a aquesta classe i es feia gala de tots els seus hàbits i cànons en ella, com la publicación francesa ‘Le Journal des Savants’. Fins i tot existien uns impostos sobre el coneixement que s’aplicaven a publicacions diverses per per tal d’encarir-les i que no arribessin a sectorsminoritàris de població. Per altra banda, en la època de la Revolució industrial, la política absolutista entra en crisi pel context social i econòmic de l’època i les monarquies esdevenen parlamentàries. Tot això com a conseqüència de lluites i revolucions del poble durant molt temps. El poble obté així més drets, com el de premsa, i a finals del XIX el sufragi universal masculí. L’Estat passa atenir l’antic poder de l’Esglèsia, ho controla tot, però vetlla pels seus ciutadans i els seus drets, així s’aposta per l’educació, el valors patriòtics, la importància del excèrcit, la premsa etc. Aquest conjunt de factors juntament amb la situació històrica dona lloc a la cultura de masses. Cal destacar que, encara que la societat és classista, ben diferenciada entre obrers i burgesos, hi ha unacerta tendència a una igualtat, que en el futur serà la classe mitja. En el cas dels diaris, que van ser extesos més àmpliament gràcies a la eficiència del correu, arribaven a tothom, ja que baixaven el preu perquè tothom hi poguès accedir. Una peça clau en el fenómen de la comunicació de masses.

A més a més, una altra diferència d’aquests dos episodis històrics és la demografia. La poblaciópre-industrial era, en gran part, rural. A partir de la Revolució Industrial, les fàbriques se situen a les ciutats i això fa que la gent del camp es traslladi allà per trobar feina, i en conseqüència es creen ciutats Industrials, que no són més que vivendes d’obrers al voltant de la factoría. Les condicions de vida inicials de les barriades són pèssimes, així com les jornades de treball i elssalaris. A les fàbriques hi treballaven nens i dones i l’horari de treball era ampli. La familia es tenia llavors com a unitat de treball i no tenia temps per l’oci i el consum. Les reivindicacions en contra de les condicions abusives i de la lluita amb els sindicats de l’època es veia alimentada per la existència de diaris, els cuals afavoreixen el naixement de la comunicació de masses. És més...