història del disseny gràfic (constructivisme rus i art decó))

LʼANY 1933 el partit nazi governa per majoria, Hitler nomenat canceller dʼalemanya, crea
un ministeri de propaganda (de publicitat, prempsa, cine i disseny), va ser el primer en fer
meetings massius. el disseny gràfic que es duu a terme és amb fotos. el cartell és la via
de comunicació que pretèn reclutar i aconseguir donacions. els estats units és el païs que
dòna impuls a la propagandapolítica durant la segona guerra mundial. la publicitat gràfica
és inferior que a la primera guerra mundial perquè ja hi ha la televisió.
JEAN CARLU parisenc, va perdre un braç. estudiant dʼarquitectura dissenya amb una
línia recta i geomètrica amb idees cubistes. treballa el cartellisme americà de la segona
guerra mundial, treballa per el bàndol aliat. i parteix dʼuna idea concreta. fa una campanyade concienciació, de missatges directes.
Els cartells europeus destaquen, hi han noves tendències (ja han passat les
avantguardes) els artistes han quedat influenciats. fa un estil diferent del de la segona
guerra mundial, és reduccionista i té una influència alemana. és un modernista
postcubista. és més senzill alhora de dissenyar que alhora dʼil·lustrar.
forma de dissenyar de jean carlu:reducció dʼelements, fons pla, tipo-lema, integra tipo i
imatge, un sol element, tensió velocitat, expressió forta, agles i linies marcades. als anys
40 emigra a els EEUU i serà quan faci cartells per el bàndol aliat.
amb les mateixes idees i un estil semblant però amb altres finalitats trobem a PAUL
COLIN que és escenògraf dʼespectacles mitjançant el disseny gràfic, es trasllada a paris
desprèsde la primera guerra mundial. va treballar al teatre dels camps dʼelisis i tenia
molta afició a els espectacles. tenia una forma particular de treballar: figura al centre de
lʼespai amb fons pla i amb un missatge a dalt i a baix i amb una gama reduïda de colors.
diferents tècniques de dibuix i canvis dʼescala. trnasparències amb imatges sobreposades
i colors brillants, alegria dinamisme idiversió. figures amb poc volum i la tipo amb
moviment. també va treballar per el bàndol aliat. campanya de silenci per evitar
lʼespionatge. tipo silenci? o simbol i una frase. unifica la imatge amb la tipo.
JOHN HEARTFIELD (dadaista) impulsor del fotomuntatge i del fotocollage, treballa per el
bàndol aliat. era berlinès i va fugir a praga i a londres. va fer portades de revistes,
il·lustracions icaricatures polítiques. treballava amb fotògrafs. aplica el dadaisme a la
polñitica. (Esquelet hitler amb monedes)- ambició i poder cristica el nacionalisme extrem
que era el que predicava hitler. la població alemana estava manipulada i controlada per
hitler i la propaganda. -PROTESTA ALS 60 CONTRA LA GUERRA DEL VIETNAMCartells japonesos- modernització de lʼestil i agafa tendències occidentalsdesprès de la
segona guerra mundial o art deco (el terme surt als anys 20-30)
fins que no acaba la segona guerra mundial hi han influències de les avantguardes i de la
bauhaus i noves tendències com la plakastil.
volen plasmar velocitat muntatge industrial i el valor de la màquina -idea del cubisme representació amb formes geomètriques. obres geomètriques populars (no expo de
museus són de dissenygràfic)
ENTREGUERRES: influències del cubisme, bauhaus, era un art primitiu del passat amb
motius asteuqes i egipcis amb senefes de ziga zaga. formes simples i geomètriques era
un art decoratiu, simple. El màxim representatn és CASSANDRE, quan acaba la guerra
no vol seguir les ordres del govern i emigra a paris. comença treballant com a cartellista
amb 22 anys, revifa el cartell (treballadurant 70 anys) agafa influència del cubisme, fa un
tractament senzill, sense volum i bidimensional i els seus espais són plànols ¡, grans i
àmplis, poc detall. arees de color senzill. tractament de la màquina. sentit especial a la
tipo, onclou les lletres a les imatges que sʼintegren. és contractat per companyies
frnaceses (vaixells i ferrocarrils). aprofita tot lʼespai per proposar elements...