Hola

TRABALL DE SOCIALS:
Persones:
-Sergi Pino Puig
-Aitor Bernal Gutiérrez
-Johann Esteban
-Paula Travesí
-Ana Canillas
-Nuria Herrero
Recerca de la guerra dels cent anys:
La Guerra dels Cent Anys és una sèrie de conflictes entre Anglaterra i França. Es considera que aquest període va durar de 1337 a 1453 (o sigui gairebé 116 anys).
Per als historiadors,es tracta més aviat de la Primera Guerra dels Cent Anys, per distingir-la de La Segona Guerra dels Cent Anys (1689-1815), menys coneguda.
Origen del conflicte
El conflicte començà quan l'últim capet, Carles IV, va morir sense descendència l'any 1328, i Eduard III d'Anglaterra reclamà el seu dret al tron de França, ja que era net per via materna del germà de Carles, el rei Felip V. Els francesosvan negar la seva pretensió adduint la Llei Sàlica.
La qüestió dinàstica
Per comprendre la qüestió dinàstica de 1328, cal remuntar una desena d'anys en el temps: El 1316, la mort de Lluís X l'Obstinat, dos anys només després de la del seu pare Felip IV el Bell marca la fi del miracle capet: de 987 a 1316, els reis capets sempre havien tingut un fill a qui transmetre la corona. De la seva primeraesposa infidel, Lluís X només en té una filla, Joana de Navarra. A la seva mort, la seva segona dona espera un nen. Neix Joan I de França anomenat el Pòstum, però no va viure més que alguns dies. Cas inèdit fins llavors, l'hereva directa del regne de França és una dona. La decisió que es pren llavors és molt important, ja que es fa costum, i tindrà la seva influència sobre la qüestió dinàstica quees posarà el 1328.
La infidelitat de la reina ha sigut durant molt de temps donada com la causa principal de l'evicció de la seva filla i de la tria de Felip V (germà de Lluís X) com a rei de França. De fet, es tracta més d'una tria nacionalista, és a dir, el rebuig a veure un eventual estranger casar-se amb la reina i dirigir el país. No hi ha vertaderament una qüestió de legalitat en aquestatria: la monarquia es funda en tres principis, herència/elecció/consagració, l'elecció reprèn els seus drets en cas de problema.
Quan el rei de França Carles IV, tercer i últim fill de Felip V, mor sense descendent el 1328, la qüestió dinàstica és la següent: Isabel de França, última filla de Felip, té un fill, Eduard III, rei d'Anglaterra. Podia aleshores transmetre un dret que de fet no podiaexercitar segons el costum fixat deu anys enrere? Eduard III es proposa com a candidat, però és Felip qui és escollit i coronat com a Felip VI de França. Els poderosos del regne refusen un rei estranger, seguint la mateixa lògica nacional que deu anys enrere. Eduard III presta llavors homenatge a Felip VI, sent el seu vassall a la Guiena, nom amb el que es coneixia el territori francès equiparable al'actual Aquitània amb sobirania anglesa.
Un dels mites més tenaços sobre els orígens de la guerra dels Cent Anys és el de la llei sàlica. Aquesta no és invocada tanmateix en el moment de la tria del nou rei de França. No és fins trenta anys més tard, cap a 1350, que un benedictí de l'abadia de Saint-Denis, que té la crònica oficial del regne, ressalta aquesta llei per reforçar la posició delrei de França en el duel que lliura amb Eduard III, en resposta a la guerra. Aquesta llei, mal coneguda, data dels Francs i estipula que les dones han de ser excloses de la terra sàlica. Ningú no sap vertaderament el que és la terra sàlica, segurament un punt de dret privat. Però aquesta llei és represa i és adaptada a la situació i és avançada com a argument de pes en les discussions sobre lalegitimitat del rei.
La baralla de Guiena és bastant més important que la qüestió dinàstica al començament de la guerra.
La Guiena planteja un problema considerable als reis de França i d'Anglaterra, car Eduard III d'Anglaterra es troba sent el vassall de Felip VI de França i ha de compartir per tant la sobirania de la Guiena amb ell. És l'oposició entre dos poders equiparables que explica la...