Hola

Lingua latina
Sobre la vellesa, CICERÓ

•

Anna Ricart
2BC
2.11.13

Síntesi del contingut seguint l'estructura interna

Quant a l'estructura interna, en primer lloc es troba un proemi, és a dir, una introducció, en la qual
es presenta la situació i els personatges que parlaran (Cató, Escipió i Leli) en el diàleg. En segon
lloc hi ha l'expositio, en la qual, mitjançant un conjunt decita dels Annals, es presenta el tema
principal del qual serà el diàleg: com arribar a la vellesa i viure-la amb la major felicitat possible, i,
perquè viure-la d'aquesta manera.
A continuació, tal com s'ha explicat a l'estructura externa, comencen un conjunt de causes.
La primera causa partia de la idea que La vellesa impedeix l'activitat, i, tot seguit, hi havia
una refutatio en la qual Catódeia que el vell no fa el mateix que el jove, però fa coses més
importants que no necessiten l'agilitat i la força del cos. Llavors es presentà la
següent argumentatio que deia Però disminueix la memòria, per la qual, després deia que només les
persones que no l'exercitin o siguin mandroses la perdran. I, per últim, es presenta un últim
argument que deia Ai, vellesa, si amb tu quan arribes noportessis cap mal, aquesta ja seria suficient:
que com que vius molt temps, moltes coses veuràs que no voldries, la qual rebat dient que potser es
veuen moltes altres coses que sí es volen veure durant la vellesa, i, entre les que no es volen veure,
es poden trobar a la joventut.
Tot seguit continua el diàleg, protagonitzat únicament per Cató. La segona causa comença amb
l'argumentatio Lavellesa debilita les forces. La primera refutatio que feia presentava la idea que
l'apropiat és que cadascú utilitzi el que té, en la mesura de les seves forces. I d'aquesta manera,
encara que es pugui pensar que l'orador perdrà la veu, no serà així, sinó que adquirirà un valor
especial; és a dir, la força física està sobrevalorada. Per últim la segona argumentatio afirmava que
hi ha molts vellsque estan tan debilitats que no poden encarregar-se de cap de les seves obligacions
de la vida, per la qual Cató digué que aquest no és problema de l'edat, sinó de la salut, de la mateixa
manera que pot passar el mateix en els joves.
En la tercera causa, es tracta el tema del plaer, a partir de l'argumentatio La vellesa priva del plaer, a
partir de la qual Cató diu que aquest no és undefecte, ja que se'ns treu el pitjor defecte de
la joventut, donat que el plaer del cos provoca l'actuació de manera desenfrenada, i aquest fa
desaparèixer la reflexió i la raó.
En la quarta i última causa, el tema central es basa en La proximitat a la mort, per la qual diu que no
se li ha de donar importància, donat que quan s'és jove, tampoc saps quan et pot arribar l'hora de
morir, i que, en totcas, el vell es troba en una situació més favorable que el jove, ja que el vell ja ha
arribat on el jove vol aconseguir arribar, és a dir, ja ha viscut el que el jove encara no ha pogut, i, a
més, els límits de la vida no es troben a la mort, ja que l'ànima dels humans és immortal.
Per últim es troba la peoratio, en la qual es resumeix que la vellesa no resulta desagradable, sinó tot
elcontrari. I que, de totes maneres, s'ha d'acceptar la voluntat que té la naturalesa a l'hora
d'emportar-se la nostra vida. Per tant, hem d'evitar cansar-nos de la vellesa.
•

Anàlisi de l'estructura externa i interna

En primer lloc, quant a l'estructura externa, el diàleg està estructurat en una dedicatòria, en la
qual Ciceró utilitza certes cites per situar el context i els personatges queprotagonitzaran el mateix.
En segon lloc trobem el preàmbul en el qual es presenta la idea fonamental sobre la qual es

realitzarà el diàleg. En tercer lloc hi ha dues parts fonamentals: la primera titulada Les queixes més
comunes contra la vellesa i la segona Causes contra la vellesa, part que està formada per les quatre
causes principals que Cató ha considerat més importants. Aquestes...