hola

Pedra de tartera va representar el descobriment literari de Maria Barbal, fa prop més d’un quart de segle. La novel·la va aconseguir el Premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil (tot i que no és unanovel·la juvenil), el Premi Joan Crexells i el Premi Literatura Catalana de la Generalitat de creació per a públic jove.

Com sempre la trobada del club va començar amb la contextualització del’autora i de l'obra per part d’Alfons Brosel, a través de la seva biografia va situar Maria Barbal al Pirineu, escenari de moltes de les seves obres, i un cop coneguda l’autora va poder desgranarl’argument i els personatges de la novel·la. Tot plegat una bona introducció per què els lectors comencessin a dir-hi la seva.




Pedra de tartera va agradar moltíssim a tothom i va provocar un entusiasmeunànime entre tots els membres del club. A partir d’aquí es va començar a analitzar els motius de l’èxit de la novel·la: en primer lloc l’estil, que és molt simple, molt net, però d’una senzillesaenganyosa ja que és alhora molt profund i amb l’ús de frases que són com sentències i que tenen la virtut de resumir i de concloure un estat d’ànim, un pensament o una acció. El llenguatge però és ric ipoètic amb molts mots pirinencs, que venen de la terra, amb frases pallareses, molt localista però que no dificulta la lectura, ans al contrari per què ens permet posar-nos molt més a la pell delspersonatges i del paisatge humà i geogràfic que Barbal ens descriu. El llenguatge és per tant una eina poderosíssima en la novel·la. També ho és el ritme, alhora ràpid, i això ho aconsegueix en saltstemporals molt potents entre capítols, però també lent quan convé, per descriure moments puntuals però definitius en la vida de la Conxa, com ara el ball de festa major. La novel·la té per tant ladurada justa, és curta però suficient ja que el capteniment de l’estil s’ajusta perfectament a la llargada del text, no hi ha una paraula de més, i tampoc una de menys.

D’altra banda aquest...