hola


Segona Meditació

El dubte cartesià no condueix a l’escepticisme. Del mateix fet de dubtar sorgeix la primera certesa. Perquè si dubto, si estic persuadit de que no hi ha res en el món, si sócenganyat per algun caràcter maligne, si, en definitiva, penso, cal dir que jo sóc, que jo existeixo. Perquè, si jo no fóra res, ¿com podria dubtar, com podria ser persuadit de res, com podria serenganyat?
Així, doncs, l’afirmació “penso, per tant existeixo” (cogito, ergo sum), es presenta com a la primera certesa, capaç de resistir qualsevol motiu de dubte (fins i tot el més radical de tots, elde geni maligne).

“Penso, per tant existeixo, és la primera veritat indubtable, ferma i segura sobre la qual Descartes es proposa fonamentar la filosofia. Estem davant una veritat coneguda permitjà de la intuïció, la primera operació de l’esperit.
Ja sé que sóc. Però, què sóc? Descartes no pot definir-se com a cos, ni com a alguna cosa que se’n derivi d’ell perquè, per ara, està persuadit dequè res corpori existeix; l'únic material de que disposa és el pensament. Per això, a la pregunta ¿què sóc?, Descartes respon: jo sóc una cosa que pensa. I per pensar entén: entendre, afirmar, negar,voler, imaginar i sentir. Pot ser que les coses que afirmo, negui, vulgui o senti, no siguin res; allò que no pot deixar de ser cert és que jo penso que vull, penso que sento, etc.; i aquest jo, quepensa totes aquestes coses, és impossible que no sigui res.

Així, doncs, Descartes ha trobat l’existència del jo i la naturalesa d’aquest jo com a cosa pensant.











Un copestablert una veritat inqüestionable, des que es basarà tot el coneixement, Descartes va fer una profunda meditació del pensament: és per això que diu que no hi ha certesa de tota veritat que és s'obtémitjançant una intuïció clar i diferent.

A continuació, Descartes divideix els pensaments en idees: pensament similar a imatge d'una cosa, testaments i demandes: quan afegim una cosa que es...