Hola

889006451600Figura 4. Teatre d’Epidaure:
1.Catalogació:
Nom Teatre d’Epidaure (Tholos Epidaure)
Autor Policlet el Jove
Cronologia Segle IV aC. (350 aC.)
Context històric Situat en el segle IV. Les polis gregues han començat un període de decadència després de les guerres del Peloponès i les guerres de Corinti que, aprofitant el rei Filippo de Macedònia i el seu fill Alejandre el Granper conquistar-les.
Ubicació Epidaure, al Peloponès (Grècia)
Estil Grec clàssic/ jònic- hel·lenístic
Espai Teatre urbà, públic de caràcter religiós, pedagògic i lúdic
Material i sistema de construcció Pedra i arquitravat
2.Anàlisi formal:
Al començament els teatres eren de fusta però a partir del segle IV aC. van començar a construir-se els teatres de pedra per celebrar-se a l’airelliure. Així doncs, el teatre de Dionís d’Atenes donava una capacitat de 14.00 espectadors.
2725420615061000El teatre grec es divideix en tres part ben diferenciades. Primerament les construccions de l’escenari on estava situat el prosceni, la plataforma on els actors representaven el seu paper i darrera seu, la scaena, un edifici que podia representar un palau, cabana o tenda on trobàvem elsdecorats de la part davantera i que també era utilitzat com a vestidors per als actors o de magatzem i el paradoi que eren dos passadissos descoberts que donaven accés a les graderies des de l’exterior i també, separaven els extrems de la skene dels murs de contenció de les graderies. El prosceni era l’única construcció arquitectònica, de manera que van utilitzar el sistema d’arquitravat. Com era laúnica part construïda, estava decorada com de costum. En segon lloc, l’orquestra que era una espai circular on cantava i ballava el cor, amb l’altar de Dionís al mig. I finalment trobaríem el koilon o les graderies, on seien els espectadors: les grades en forma de cercle truncat perquè envoltava l’orquestra excepte la part de l’escenari, recolzaven esglaonadament en la falda d’una muntanya. Lesgraderies també estaven dividides segons: el diazomata que eren les divisions horitzontals de les graderies, el klimakes que eren les escales que dividien verticalment les grades i finalment, kerkis que era el sector triangular. La càvea estava totalment integrada en el paisatge del voltat amb uns 14.000 espectadors dividida radialment per 13 escales elevada a 24 metres per el pendent. Les persones queanaven a veure les obres es disposaven en dos tipus de seients: els del poble, les grades llises i els de les personalitats importants, amb respatller i braços. A cada costat, entre les grades i l’escenari hi havia els accessos per on el cor entrava a l’orquestra anomenats pàrodes.
La càvea es va construir sobre un pujol, aprofitant el pendent natural de la muntanya, tal i com era típic delsteatres grecs. Per això, els vessants de la muntanya feien d’elements de suport per les graderies del teatre. Aquest, es trobava als afores de la ciutat de Pidhavro, actual Epidaure, situada al sud-est del Peloponès. La integració amb el paisatge era perfecta, mostrant la relació art i natura pròpia del art grec.
L’estil, grec hel·lenístic ja que la construcció estava basada en una sèrie de càlculsmatemàtics precisos i tots tenien les mateixes parts i característiques (estructura basada en línies horitzontals i verticals).La construcció va ser molt complexa i amb un excés de decoració que intentava mostrar el luxe que tenia aquell teatre. Les cobertes dels espais que rodejaven l’escenari era adintellada.
3.Significat, contingut i funció:
La paraula teatre significa lloc que és mira.
Elteatre va néixer com a conseqüència de les jornades festives que, a la primavera i l’hivern, els grecs dedicaven al déu del vi, Dionís on li van fer un santuari en el propi teatre. Això explica la construcció, al mig de l’orquestra, d’un altar destinat als actes rituals en honor a Dionís on es feia un sacrifici a un animal, en aquest cas un brou, i posteriorment se’l menjaven, això era anomenat...