hola

TEMA 2: L’ESAPI URBÀ: ORIGEN, ESTRUCTURA I FUNCIONS DE LES CIUTATS.
1. El concepte de ciutat.
Criteris per diferenciar nuclis urbans dels nuclis rurals:
-

-

-

-

-

Nombre d’habitants: el nombre d’habitants als nuclis urbans és major que als nuclis rurals. Cada país te les
seves xifres per marcar els llindars que diferencien entre nuclis urbans i rurals, a Espanya els llindarssón:
menys de 2.000 habitants (nucli rural), entre 2.000 i 10.000 habitants (nucli semi urbà) i més de 10.000
habitants (nucli urbà).
Grau de concentració del hàbitat: el més habitual és que a les ciutats és que hi hagi més concentració del
hàbitat i per tant més densitat de població, en canvi, el més habitual als pobles és que hi hagi menys
concentració del hàbitat i per consegüent menysdensitat de població.
Diversitat de les activitats: als nuclis urbans hi ha més diversitat d’activitats, al contrari que als pobles. Als
nuclis urbans són bàsicament activitats del sector secundari i terciari, mentre que als nuclis rurals són
activitats del sector primari.
Àrea d’influència sobre el territori circumdant: els nuclis rurals no solen tenir gaire àrea d’influència, o en el
cas de queen tinguin, en tenen molt poca, en canvi, els nuclis urbans en tenen molta o bastant.
Model urbanístic i arquitectònic: els nuclis urbans es caracteritzen per edificis de major alçada i per una
trama urbanística amb carrers llargs i amples, en canvi, els nuclis rurals són tot el contrari, no hi sol haver
edificis de gran alçada ni carrers llargs o amples.
Estil de vida de la població: avui diales diferències ja són casi imperceptibles en aquest sentit, però abans
n’hi havia molta en quant ala qualitat del habitatge i al poc o mal accés dels habitants dels nuclis rurals a les
xarxes de comunicació.

2. El fenomen urbà en el món actual: cap a un món de ciutats.
2.1. El fenomen urbà en perspectiva històrica.
L’origen de les ciutats es troben en el 10.000 aC. (Neolític), quan l’homeva passar de ser nòmada a ser sedentari
gràcies a l’aparició de l’agricultura i la ramaderia. Van aparèixer primerament a Mesopotàmia, Egipte, Amèrica
Llatina, Xina i la Índia i després es va anar estenent (s’hi troben els primers indicis de la vivència dels homes en
poblacions).
Les ciutats no podien créixer molt, ja que necessitaven a casi tota la gent cultivant les terres per poder obtenirels aliments necessaris perquè llavors les activitats eren menys productives, ja que a l’actualitat el treball que
abans el feien milers d’homes el pot fer un sol home amb l’ajuda de màquines(l’important era la ramaderia i
l’agricultura, activitats pertanyents al sector primari, mentre que a les ciutats es desenvolupaven més les
activitats del sector secundari i terciari).
Durant l’EdatMitjana i Moderna (fins al segle XIX) les ciutats van créixer però molt lentament, ja que poc a poc
l’agricultura es a anar fent més productiva, i per tant, permetia que més gent es pogués traslladar a les ciutats
per dedicar-se a activitats del sector secundari i terciari.
Durant l’època de la Revolució industrial (segles XIX- XX) les ciutats van experimentar un gran creixement,
sobretot lesciutats d’Europa, Amèrica del Nord, Oceania i Japó (es deu a que van patir un èxode rural a causa de
la mecanització que va comportar que es necessites menys mà d’obra al camp i més a les indústries). Aquests
països es troben actualment en una etapa d’estancament, ja no creixen.
L’Àsia i l’Àfrica van tardar més en experimentar-lo, van patir els canvis a partir del a segona meitat del segle XX.
Elcreixement de les ciutats és degut al creixement de la població d’aquests països ja que es troben en el procés
de la Transició Demogràfica.

2.2. La població urbana mundial: present i futur del procés d’urbanització.
Actualment tenim un procés d’urbanització accelerat. La urbanització és aquell fenomen pel qual les ciutats
creixen en nombre, en població i en superfície, i pel qual les...