hola

"No vaig aplasar la meva vida, vaig viure la meva càncer de mama dia a dia"
Tinc 28 anys. Vaig néixer i visc a Barcelona. Sóc fotògrafa. Visc en parella des de fa nou anys amb Stefan, el meu xicot.No tenim fills. No m'identifico amb cap partit polític ni amb cap religió. Fer-me una foto cada dia em va donar ànims per superar la malaltia.

Què era un càncer de mama per a vostè ?
El que podiapassar-li a altres .

Fins que ...
Als 19 anys em van extirpar un fibroadenoma , bonyet sense importància . Un temps després vaig notar un altre i vaig passar anys sense consultar . Avuim'avergonyeixo ! En una visita a la ginecòloga , es va alarmar i em va enviar al ecògraf .

I. ..
Em va confessar que tenia mala pinta i em va enviar a una mamografia , després de la qual els metges em vanconvocar així : "Demà et donem el resultat : no vinguis sola " .

Amb qui va ser ?
Amb el meu xicot , Stefan . Tres metges van començar a explicar-me el que em farien durant un any : quimioteràpia, cirurgia , radioteràpia ... No pronunciaven la paraula càncer ...

Ho hauria preferit ?
M'hauria estat igual ... Tot allò em semblava com veure una pel · lícula, com si no fos amb mi ! "Volspreguntar alguna cosa ? " , Sentia . I jo només volia anar-me'n a casa .

I en quin estat va arribar a casa ?
Espantada , però segura que ho superaria .

D'on va treure aquesta convicció ?
No hosé, però així va ser , i vaig decidir que em fotografiaria a mi mateixa durant tot el procés .

Per què fotografiar ?
Sóc fotògrafa i vaig voler seguir amb la meva vida durant la malaltia , noajornar la vida per després de l'operació . Vaig voler viure cada dia de la meva càncer , treure el bo .

I ho va aconseguir ?
Em vaig fotografiar cada dia , des del qual em vaig rapar el cap finsdesprés de l'operació , amb la cicatriu del pit vista al mirall .



Va ser dur?
Va ser terapèutic : aquest propòsit em feia un motiu cada matí per moure , actuar , era una il · lusió personal que...