Hola
2
HISTÒRIA D’ESPANYA. SEGON DE BATXILLERAT
Desamortització: procés pel qual béns, fonamentalment terres, vinculats a l’Església, a les primogenitures nobiliàries o a bénscomunals dels ajuntaments que fins llavors no podien ser dividides ni venudes (mans mortes), i que no pagaven impostos, passen al mercat lliure i poden ser venuts i dividits a voluntat del propietari. Ho van intentar Godoy en 1798, Josep I i les Corts de Cadis en 1808 i els liberals en 1820 però, aquest procés no es va generalitzar fins 1835. Despotisme il·lustrat: concepte sorgit en el segle XVIII apartir de l'aplicació, per part dels monarques absoluts, de les idees reformistes proposades pels il·lustrats. Rep aquest nom perquè el monarca accepta el racionalisme i un cert reformisme, sempre que no afecti el poder de la monarquia absoluta. Aquest pensament es podia resumir en una frase: "Tot per al poble, però sense el poble." En Espanya va tenir la seua màxima expressió amb Carles III. Dretcivil català: Conjunt de disposicions de dret civil no abolides pel decret de Nova Planta (1716). El dret civil fa referència a tot un conjunt de normes que regulen les relacions entre els individus, protegint els interessos de les persones. Entre d'altres, codifica temes de família, de patrimoni i d’herències. Dret de petició: una de les llibertats públiques reconegudes a nombroses constitucions,consistent en la facultat que té cada persona natural o jurídica d’adreçar-se a les autoritats demanant la reparació d’un dany o perjudici, la promulgació, la modificació o l’acompliment d’una disposició legal i, en general, tot el que sigui d’interès públic o privat; normalment són exclosos d’aquest dret els membres de les forces armades, sobretot si es tracta de reclamacions col·lectives.Economia senyorial: sistema econòmic consistent en la concentració de terres en mans de les classes privilegiades (noblesa i clero), predominant a Espanya en els segles XVI-XVIII. La major part de les propietats agràries no es podien comprar ni vendre: estaven vinculades a la noblesa o a l'Església. Emfiteusi: Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (anomenada emfiteuta) el domini útild'un bé immoble, una terra o un mas, tot retenint-ne el domini eminent. Així, l'emfiteuta pot posseir el bé a perpetuïtat, i fins i tot passar-lo als seus descendents, sempre que es pagui un cens o cànon al senyor. La institució de l'emfiteusi és d'origen romà, per la necessitat de posar en conreu les terres de l'Estat ( ager publicus). A l'edat mitjana, els monestirs van emprar a bastament aquestafigura jurídica amb la finalitat de repoblar les terres. Durant el procés de feudalització de la societat medieval, l'emfiteusi va es devenir un símbol dels drets feudals. La sentència arbitral de Guadalupe (1486) va reconèixer i consagrar aquest caràcter feudal. Escolasticisme: principal corrent a les universitats espanyoles fins al segle XVIII. Tenia el propòsit d’integrar en un sistema...
Regístrate para leer el documento completo.