Hola

NOCIONS DE MÈTRICA I VERSIFICACIÓ

C9KXF-4WG86-9H9MD-GD7FC-W7D2R
1. EL VERS I LA SEVA MESURA


En català només s'ha de comptar fins a la darrera síl.laba tònica. D'aquesta manera, en un vers agut coincideixen les síl.labes mètriques amb les gramaticals, en un de pla hem de restar una síl.laba gramatical i en un d'esdrúixol n'hem de restar dues.

S'han de tenir en compte, també, unasèrie de fenòmens de caràcter fonètic que incideixen en el còmput sil.làbic del vers i que són el resultat del contacte entre la vocal final d'una paraula i la vocal inicial de la paraula següent. Són aquests tres:

El hiat: Pronunciació separada de les dues vocals en contacte. És freqüent sobretot en la poesia medieval. Exemple: Ab hom qui haja lo bec groc.

La sinalefa: Pronunciació en una solasíl.laba de les dues vocals en contacte. Exemple: Si els pots haver no els lleixs anar.

L'elisió: Supressió en la pronunciació d'una de les dues vocals en contacte (la a o la e àtones). Exemple: Recorda sempre això, Sepharad.

Al marge d'aquests fenòmens fonètics derivats de la pronunciació, en poesia existeixen diverses llicències poètiques que, com la dièresi i la sinèresi, afecten tambéel nombre de síl.labes d'un vers.
La dièresi, rarament usada en la poesia catalana, consisteix a pronunciar com dues síl.labes diferents les vocals d'un diftong. La sinèresi, en canvi, consisteix a unir forçadament dues vocals que no formen diftong.


2. ELS VERSOS CATALANS


Tenint en compte el seu nombre de síl.labes, els versos catalans poden ser d'art menor i d'art major. Els primerspoden tenir de 4 a 8 síl.labes, sense cesura, i els segons poden constar de 9, 10 o 12 síl.labes, amb cesura o sense.

La cesura és una pausa que divideix un vers en dues parts (iguals o desiguals) anomenades hemistiquis, que pot coincidir o no amb una pausa sintàctica i que pot estar situada o no entre dues paraules. Per exemple, en els versos següents la cesura és a la quarta síl.laba:Llir entre cards, l'hora sent acostada (Ausiàs March)
Amb els pneumàtics prenys de texts obscurs (J. V. Foix)

Quan la cesura és situada darrera d'una paraula plana o esdrúixola, les últimes síl.labes àtones no afecten el recompte del vers. Per exemple:
Mon cor estima un arbre! / Més vell que l'olivera
1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 = 6 +6 = 12 síl.labes



2.1. Els versos d'art menor

- Tetrasíl.lab o quadrisíl.lab. El vers de quatre síl.labes és el més curt dels utilitzats per la poesia catalana. És el metre adoptat per Jaume Roig a l'Espill.
- Pentasíl.lab. De cinc síl.labes. No gaire conreat per la poesia catalana.
- L'hexasíl.lab. Vers de sis síl.labes; força emprat, especialment per la poesia popular.
-L'heptasíl.lab. Vers de set síl.labes, un dels més utilitzats.
- L'octosíl.lab. Vers de vuit síl.labes, també molt emprat.


2.2. Els versos d'art major

- Els decasíl.labs. El vers de deu síl.labes pot portar cesura o no portar-ne. En cas de portar-ne adopta tres modalitats diferents:
4+6: és el model de vers més clàssic de la poesia catalana antiga.
6+4: és d'origen francès.
5+5: és deprocedència castellana.
- L'alexandrí. El vers de dotze síl.labes (d'esquema 6+6) és el vers rimat més llarg que utilitza la poesia catalana. El to solemne de l'alexandrí fa que sigui apropiat per a la poesia narrativa.
- L'eneasíl.lab i l'hendecasíl.lab. Versos de nou i d'onze síl.labes. Són metres molt poc usats i tant poden portar cesura com no portar-ne.



3. LA MÈTRICA ACCENTUAL (EL RITME)A més del sil.labisme, els versos poden ser analitzats tenint en compte la distribució de síl.labes tòniques i àtones al llarg de cada vers. Aquesta distribució accentual permet de distingir petites unitats rítmiques dins de cada vers que s'anomenen peus mètrics. En síntesi, la noció de peu mètric procedeix de les llengües clàssiques .

(grec i llatí), en les quals les síl.labes eren...