Hola

EL MITE D’ARCONT

En una tranquil·la regió de l’Himàlaia, hi havia un petit poble de pagesos anomenat Esvara, on es vivia en pau i harmonia, i la rutina del dia a dia mai havia canviat. Teniencamps de conreu per tot poble, i es guanyaven la vida venent els cereals, les fruites, les verdures, els tubercles, i tot el que podien extreure de la terra.
Un bon matí en temps de collita, però, al’arribar als camps, van veure que faltava una bona part de les fruites i verdures que tant havien treballat al llarg de l’any, i es van posar molt nerviosos. No sabien què havia passat… es culpaven els unsals altres, però ningú sabia res. Ja tothom desconfiava de tothom. No van passar massa dies, que va tornar a succeir el mateix. Això no podia ser cap coincidència, i van arribar a la conclusió quealgú s’estava dedicant a robar les collites. Van decidir inspeccionar casa per casa, i en una en concret, la del pobre pagès Shaulei, hi van trobar restes de diferents menjars de tot tipus, i que ell non’era el propietari ja que no els conreava. Així que el poble, inquiet i impacient per trobar un culpable des de ja feia dies, va decidir gairebé immediatament que ell l’era. Sense un judici previ,ni per petit i improvisat que fos, ni amb proves finals que demostressin la seva culpabilitat, el van expulsar del poblat a la seva sort, enmig de les muntanyes nevades de l’Himàlaia, que era el pitjorque se li podia fer ja que llavors quedava deshonrat de per vida.
Els dies van seguir passant, i quan ja es pensaven que el problema s’havia solucionat, va tornar a succeir: altra vegada haviadesaparegut part de la collita! Com que aquells no eren bons temps, el menjar era molt preuat i valorat, i no es podien permetre el luxe de seguir perdent-lo misteriosament.
Al mateix temps, però, elpagès Shaulei havia aconseguit refugiar-se a una cova ben amagada dels perills exteriors. Havia sobreviscut com havia pogut, amb penúries, alimentant-se de la carronya que havia tingut la sort de...