Hola

Entrevista a Mercè esteve i Balagué

Primer de tot, i abans de començar, podria fer una breu explicació, de qui és i a què es dedica.

Sóc mestra i psicòloga, actualment faig de psicopedagoga al’institut Molí de la Vila de Capellades

1. Si a tractat, amb nens que pateixen algun trastorn, i no volen ser conscients d’ell; han sigut capaços d’enganyar-la?

He tractat alumnes que patientrastorns, en la meva etapa de mestra d’educació especial he pogut estar en contacte amb nens més petits i ara amb alumnes de secundària que també en pateixen. En un inici pràcticament tots neguen eltrastorn, però normalment els genera tant malestar que quan veuen la possibilitat de compartir-ho amb algú i de ser ajudats arriben a ser-ne conscients. Quan fan aquest pas és mot més fàcil treballaramb ells. Això si, necessiten tenir la certesa que malgrat reconeguin el trastorn seran acceptats. Hi ha molts alumnes que el reconeixen individualment però fan tot el què poden per a ocultar-lodavant del grup.
2. Els nens conflictius, són els qui més pateixen trastorns? O no té res a veure.

Qualsevol trastorn genera molt de patiment, sobretot a edats primerenques, molts alumnestransformen aquest patiment en mal comportament, en retraïment... ara bé, hi ha molts nens amb problemes de conducta i adaptació a l’aula que no pateixen cap trastorn.
3. Creus que també es bo, que nensque no pateixen cap trastorn, assisteixin a teràpia?

En principi no necessita teràpia una persona que desenvolupa la seva vida diària sense dificultats i si no està passant per cap patiment que liinterfereixi les activitats quotidianes.
4. El divorci, influeix en el nen?
És un canvi important en la vida diària, en els costums, en les relacions... ara bé, si aquest és portat ambcoherències i establint unes bones bases pel què seran les relaciones i la vida quotidiana a partir del moment , la separació no té perquè ser traumàtica. Els nens són les persones que s’adapten més bé a les...