Hume i berkelei
Páginas: 9 (2044 palabras)
Publicado: 2 de mayo de 2010
BERKELEY: el rebuig del materialisme
George Berkeley és un pensador empirista, que dedueix idees en aparença gens empiristes; la no-existència de la realitat material (es creu que volia acabar amb el materialisme i el deisme).
El deisme defensava que Déu creava el món i després se’n desentenia, ja que aquest seguia els seu curs natural.
El materialisme ho reduïa i identificava tot amb lamatèria.
Berkeley en canvi, creia que Déu intervenia contínuament en la seva creació. També rebutjava la idea del materialisme.
Segons Berkeley només podem tenir certesa de les nostres idees o percepcions (idea de Locke). Diu que hem d’acceptar que més enllà del que percebo tot és confús i dubtós; ni tan sols de la realitat que suposadament origina aquestes percepcions no en puc tenirseguretat. I és que les percepcions (el contingut del coneixement) són subjectives (diferents depenent de cada subjecte) i no com alguns afirmes, qualitats d’una realitat externa.
Per Berkeley, només podem afirmar amb rotunditat l’existència de continguts mentals, percepcions o idees, i per descomptat, l’existència de la ment que els posseeix (continguts espirituals).
Es pregunta com és que lesnostres sensacions no són arbitràries, caòtiques i irregulars (canviants). També es pregunta com és que els diferents subjectes tenen percepcions semblants si les sensacions són subjectives.
La resposta que hi dóna és que les idees de sensació se'ns presenten independentment de la nostra voluntat, en successions regulars i persistents. Atès que no procedeixen dels individus que les perceben ique han de procedir forçosament d'un esperit qualsevol, cal que procedeixin de l'esperit de Déu que és responsable del seu ordre i la seva regularitat.
HUME: la culminació de l’empirisme
Biografia i obres
David Hume va ser un filòsof escocès que, tot i emmarcar-lo dins el corrent empirista, pertany a la Il·lustració. D’aquest moviment n’adoptà l’afany de netejar el coneixement de totperjudici i superstició.
Es va traslladar a França on va escriure un dels seus llibres més importants: Tractat sobre la naturalesa humana. Anys més tard, va fer la primera versió de les Investigacions sobre el coneixement humà. Aquesta i altres obres menors van fer que es reconegués a Hume, però també va ser criticat per altres intel·lectuals.
Quan es va traslladar a París, es va relacionar ambd’altres filòsofs il·lustrats i es va fer amic de Rousseau.
Investigant el coneixement
Tant de l’empirisme com de la Il·lustració, Hume n’heretà l’interès per fonamentar i justificar el coneixement humà. Ell mateix era conscient de les dificultat que implica un coneixement segur.
Abans d’iniciar qualsevol recerca és necessari investigar el coneixement mateix per a establir una base que elmantingui. Però com que el subjecte de coneixement és l’ésser humà, tindrà com a pas previ l’estudi de la naturalesa humana.
L’origen de les nostres idees
Per a Hume tots els nostres continguts mentals (coneixement) són percepcions. Totes les percepcions provenen de l’experiència, ja que no hi ha cap idea prèvia a aquesta. Així afirma que l’innatisme és fals (contrari a Locke).
No acceptaque totes les nostres percepcions (sensacions, pensaments i emocions) siguin representacions del món. Així classifica en dos tipus les sensacions segons el grau de vivacitat:
• Impressions: són les sensacions immediates, intenses i nítides, de l’experiència (imatges, passions i emocions).
• Idees: són imatges o còpies difuses de les impressions, menys nítides. Són producte de laimaginació i la memòria que no aconsegueixen tenir el grau d’intensitat de la impressió inicial.
Les percepcions també es poden classificar seguint altres criteris, com la seva procedència:
• Percepcions de sensació: les que provenen dels sentits
• Percepcions de reflexió: són estats exclusivament mentals, com l’avorriment o la satisfacció.
Segons la seva composició:
• Simples: no es...
George Berkeley és un pensador empirista, que dedueix idees en aparença gens empiristes; la no-existència de la realitat material (es creu que volia acabar amb el materialisme i el deisme).
El deisme defensava que Déu creava el món i després se’n desentenia, ja que aquest seguia els seu curs natural.
El materialisme ho reduïa i identificava tot amb lamatèria.
Berkeley en canvi, creia que Déu intervenia contínuament en la seva creació. També rebutjava la idea del materialisme.
Segons Berkeley només podem tenir certesa de les nostres idees o percepcions (idea de Locke). Diu que hem d’acceptar que més enllà del que percebo tot és confús i dubtós; ni tan sols de la realitat que suposadament origina aquestes percepcions no en puc tenirseguretat. I és que les percepcions (el contingut del coneixement) són subjectives (diferents depenent de cada subjecte) i no com alguns afirmes, qualitats d’una realitat externa.
Per Berkeley, només podem afirmar amb rotunditat l’existència de continguts mentals, percepcions o idees, i per descomptat, l’existència de la ment que els posseeix (continguts espirituals).
Es pregunta com és que lesnostres sensacions no són arbitràries, caòtiques i irregulars (canviants). També es pregunta com és que els diferents subjectes tenen percepcions semblants si les sensacions són subjectives.
La resposta que hi dóna és que les idees de sensació se'ns presenten independentment de la nostra voluntat, en successions regulars i persistents. Atès que no procedeixen dels individus que les perceben ique han de procedir forçosament d'un esperit qualsevol, cal que procedeixin de l'esperit de Déu que és responsable del seu ordre i la seva regularitat.
HUME: la culminació de l’empirisme
Biografia i obres
David Hume va ser un filòsof escocès que, tot i emmarcar-lo dins el corrent empirista, pertany a la Il·lustració. D’aquest moviment n’adoptà l’afany de netejar el coneixement de totperjudici i superstició.
Es va traslladar a França on va escriure un dels seus llibres més importants: Tractat sobre la naturalesa humana. Anys més tard, va fer la primera versió de les Investigacions sobre el coneixement humà. Aquesta i altres obres menors van fer que es reconegués a Hume, però també va ser criticat per altres intel·lectuals.
Quan es va traslladar a París, es va relacionar ambd’altres filòsofs il·lustrats i es va fer amic de Rousseau.
Investigant el coneixement
Tant de l’empirisme com de la Il·lustració, Hume n’heretà l’interès per fonamentar i justificar el coneixement humà. Ell mateix era conscient de les dificultat que implica un coneixement segur.
Abans d’iniciar qualsevol recerca és necessari investigar el coneixement mateix per a establir una base que elmantingui. Però com que el subjecte de coneixement és l’ésser humà, tindrà com a pas previ l’estudi de la naturalesa humana.
L’origen de les nostres idees
Per a Hume tots els nostres continguts mentals (coneixement) són percepcions. Totes les percepcions provenen de l’experiència, ja que no hi ha cap idea prèvia a aquesta. Així afirma que l’innatisme és fals (contrari a Locke).
No acceptaque totes les nostres percepcions (sensacions, pensaments i emocions) siguin representacions del món. Així classifica en dos tipus les sensacions segons el grau de vivacitat:
• Impressions: són les sensacions immediates, intenses i nítides, de l’experiència (imatges, passions i emocions).
• Idees: són imatges o còpies difuses de les impressions, menys nítides. Són producte de laimaginació i la memòria que no aconsegueixen tenir el grau d’intensitat de la impressió inicial.
Les percepcions també es poden classificar seguint altres criteris, com la seva procedència:
• Percepcions de sensació: les que provenen dels sentits
• Percepcions de reflexió: són estats exclusivament mentals, com l’avorriment o la satisfacció.
Segons la seva composició:
• Simples: no es...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.