Descartes I Hume

Del renaixement a la filosofia moderna.
-Acumulació de canvis socials (trencament societat feudal i odre medieval), polítics (E.Nacionals), culturals (consolidació llengües vernacles), geogràfics (arribada a Amèrica). Expansió científica i tecnològica (pólvora, brúixola, impremta, telercopi...)
-Itàlia com a centre geogràfic (entorn a l'Estat Vaticà:consolidació ciutats->grans prestamistes).Aquest esplendor econòmic serà convertit en esplencor cultural (recuperació antics: renaixement->tornar a neixer, anar a les èpoques passades). La recuperació dels antics té un sentit polític (recuperar esplendor passat).
-Humanisme: enfront d'una societat teocèntrica es recupera a l'ésser humà com a figura clau->antropocentrisme (humà:centre nova concepció del món).
-Revolució científica(deduir com és l'univers a partir de les eines que tenim com humans). Copèrnic, Galileu (mètode científic), matemàtica com a raó, lògica humana. Una raó que romp amb la tradició (no agafa els antics així perque sí, intenta demostrar-ho).
-Consolidació del conflicte amb la fe (alternativa a la religió dels cosmos:cristianisme-terra al centre de l'univers) Es romp la solidesa de la teologiamedieval.
-Ciència i filosofia: alternatives més potents des del punt de vista per explicar les coses.
-Reforma protestant: crisi religiosa. Es resol en temes religiosos i polítics. Contestació dintre la pròpia esglèsia que critica al poder civil del papa i l'enriquiment il·lícit de l'església. Crearà grans tensions (Luter)
-Traducció de la biblia a l'Alemany: aliat ->impremta. Tothom hi potaccedir->confrontaciño amb l'Església de Roma-ruptura. Obre les portes a la interpretació personal.
-Fragmentació església i autonomia de l'individu alhora d'elegir els textos (interpretació personal).
-Començen determinats plantejaments de dret internacional associats a la reflexió entorn al drets dels indígenes (Francisco de Vitoria i Fray Bartolomé de las Casas: defensa drets dels indígenes)-Nous plantejamens en ciència política (el més modern del renaixement). Maquiavel (realisme polític) i Tomàs Moro (pare de l'utopisme polític)

DESCARTES (1596)
Biografia:Neix quan serà dissolt tot l'impuls del renaixement. El seu context no sirà tant de llibertat, sinó de prudència. De família benestant, estudià a la Fleche (jesuita:exigència educativa més forta). Rebrà una formacióescolàstica orientada al dret (1616). Del 1618-25 comença la seva vida filosòfica: recerca. Per viure i recórrer Europa s'allista a l'exèrcit (mercenari).1619 Gran intuició filosòfics, clau de la seva filosofia: “La meditació de l'estufa”. 1625 Anys de producció. Escriu en llatí (escolàstica) i en francès (obra més coneguda). Anirà acompanyat de polèmica (jesuïtes) i anirà a Holanda. Discurs del mètode,Meditacions metafísiques i Tractat de les passions. Anys de producció i relatiu èxit fins que mor als 56 anys d'una pulmonia.
Racionalisme:Amb Descartes es consolida un nou plantejament en filosofia (Racionalisme), similar al de Plató. Confiança en la raó humana per trobar la veritat. S'articula en un periode d'un cert escepticisme (desconfiança possibilitats humanes). La raó és la font deconeixement perquè és el que ens conduirà a la veritat. Confiam absolutament de la seva autonomia i menys valoració dels sentits (ens enganyen)->polèmica amb l'empirisme. Parlarà d'innatisme (hi ha d'haver unes idees innates que són contingut de la raó que ens permet arribar a la veritat). El que es necessita és un mètode per arribar-hi. Convençiment que l'univers és racional, la raó pot entendrel'univers perquè té una estructura lògica o uns patrons determinats (món:racional, es pot entendre i explicar.
Filosofia: Descartes és el pare de la filosofia moderna:
-Ruptura amb l'escolàstica i canvi de perspectiva amb la filosofia antiga (realitat)
-Necessitat d'un nou plantejament (des de zero)
-Model: el de la revolució científica (matemàtiques i físiques modernes)
S'inicia un procés que...