Hume

CRITICA A LA IDEA DE CAUSA:
IMPORTÀNCIA I SIGNIFICAT:
És el fonament del tipus de coneixement anomenat qüestions de fet, el qual és el que ens guia en la vida quotidiana. El que fa Hume és analitzar si la idea de causa és vàlida, i el resultat final de la seva anàlisi és que aquesta idea no està justificada racionalment.
El seu significat és: a una mateixa causa sempre (en el passat, elpresent i el futur), necessàriament li ha de seguir el mateix efecte.
ARGUMENTS DE LA CRÍTICA:
Hume analitza la idea de causa, i a partir d’una sèrie d’arguments, demostra que no és vàlida. Aquest primer argument aplica el principi de còpia, i per tant intenta comprovar si les impressions justifiquen el que significa la idea de causa.
Les impressions d’una relació causa/efecte ens ofereixen lessegüents característiques:
* Prioritat temporal del que anomenem causa
* Contigüitat espacial i temporal entre la causa i l’efecte
* Hi ha una conjunció constant entre la causa i l’efecte, és a dir, que constantment, fins ara, han comprovat que el que anomenem causa, va junt amb el que anomenem efecte.
SEGON ARGUMENT:
En aquest cas, Hume també recorre a les impressions. La idea de causaestà al passat, al present i al futur. Ara bé, les impressions només m’ofereixen una conjunció constant en el passat i en el present, però no tinc cap impressió del futur. Per tant no està justificat pensar que a una mateixa causa li seguirà sempre el mateix efecte.
TERCER ARGUMENT:
Hume analitza una possible objecció al seu plantejament crític. L’objecció seria que la idea de causa seria vàlida,perquè partim del supòsit de la uniformitat de l’experiència al llarg del temps. És a dir, del fet que hem comprovat que fins ara, les coses han succeït de la mateixa manera dia rere dia, uniformement.
Hume rebutja aquesta, això perquè la uniformitat de l’experiència al llarg del temps, és només un supòsit que no es fonamenta només en les impressions, en l’experiència. En el passat i en elpresent, hem pogut comprovar que l’experiència era uniforme, que les coses sempre succeeixen igual. Però cap experiència, m’assegura que en el futur continuï igual, ja que no tenim cap impressió del futur.
QUART ARGUMENT:
Quan la gent utilitza la idea de causa, suposa que en el que anomenem causa, hi ha una energia, força, potencia ocultes que se suposa que donen lloc a l’efecte. Per exemple, en elcas d’un líquid verd que potencia la memòria, la gent suposaria que en el líquid verd hi ha una energia potenciadora de la memòria.
Hume no accepta aquest punt de vista, i critica la idea d’energia, força i potencia. En les impressions del que anomenem causa, no hi trobem cap corresponent a la suposada energia, força i potencia. Per exemple, en el cas del líquid verd, únicament tenim lesimpressions de que és un líquid, que és verd. Però cap de l’energia memoritzant.
CINQUÈ ARGUMENT:
Sempre que hi ha una relació necessària entre dos elements, es dona el cas que analitzant el primer element, ja descobrim el segon element. Per exemple, si analitzo el que vol dir “2+2”, descobreixo que “= 4". En la relació causa-efecte, en canvi, si analitzem mentalment el primer element (per exemple elssignificats de líquid i de verd), no descobrim si potencia la memòria o no. Com que per molt que analitzem el significat del que anomenem causa no descobrim l’efecte, no podem parlar de , i per tant no té sentit dir que hi ha una connexió necessària entre la causa i l’efecte.
SISÈ ARGUMENT:
Sempre que ens trobem una afirmació necessària, la contrària serà contradictòria. Per exemple, si 2+2=4 éscontradictori dir que 2+2 no és igual a 4. En el cas de les qüestions de fet, constaten que l’afirmació contrària no és contradictòria. Per exemple, és tan possible dir que el líquid verd potencia la memòria, com que el líquid ver no potencia la memòria. Per tant, si l’afirmació contrària no és contradictòria, vol dir que no es tracta d’una afirmació necessària.
La idea de causa, la qual és...