Humor gráfico

1. Presentació

Ja fa anys proliferen als nostres diaris els acudits gràfics (vinyetes), molts o gairebé tots ens mostren fets socials des de diferents punts de vista; sovint ens provoquen un somriure i també ens fan reflexionar sobre la realitat de forma que ens aliem amb l’autor titllant-lo d’encertat, agosarat, crític, cínic, exagerat, innocent, etc. poques vegades, però, s’equivoca igairebé mai ens plantegem que sigui un mentider.

L’humorista Antonio Fraguas, Forges, afirma que el sentit de l’humor suggereix la constatació de la realitat, del què fem els éssers humans, sobretot a la nostra civilització, passant-ho pel prisma del sentit comú. I alhora ens ve al cap allò de què els sentit comú és el menys comú dels sentits i sembla que no serà fàcil mostrar a l’aula quelcom quees fonamenti en el plantejament que ens fa Forges.

Constatem que la dificultat no passa per la manca de sentit comú, sinó per no conèixer alguns fets i conceptes presents en l’esdevenir de l’actualitat, és això el que dificulta la comprensió dels acudits.

En atansar-nos a la imatge humorística, aquesta ens atrau i sembla que ens interroga, afegida la seva visió, sovint amable, encara queirònica ens reafirma en la possibilitat d’ajudar a conèixer i interpretar la realitat.

Partint doncs d’aquestes idees i tenint en compte la rellevància que ha pres la imatge en la societat actual i, sobretot, en les generacions més joves. Varem veure, en el fet d’atansar la imatge humorística a l’aula, una possible eina d’ensenyament-aprenentatge que podia abarcar totes les àrees, però en aquestcas, emprada més concretament en una part de les ciències socials; l’economia, el dret i les relacions ciutadanes, sense perdre de vista que la imatge, sovint va acompanyada de diàleg o peu de dibuix i aquesta, també és una oportunitat per a conèixer o ampliar el vocabulari, utilitzar-lo de forma apropiada i aprendre o recordar diferents usos lingüístics.

Cal, però, una nova concreció: la imatgehumorística que volem utilitzar es cenyeix a les anomenades tires o vinyetes editorials que apareixen diàriament als periòdics. Sovint trobem en aquests referències a molts dels continguts del currículum que desenvolupem a l’aula.

Tot seguit intentarem esquematitzar el que pretenen amb l’estudi que ara emprenem.

2. Objectius

Només amb un a petita reflexió sobre l’humor, ja podemaconsellar-nos la utilització de les vinyetes a l’aula, ja que l’humor com afirmen Francia i Fernández (1995) té tres funcions principals:

• Intel·lectual.
• Afectiva.
• Pedagògica.

I l’ensenyament té com a finalitat ajudar al desenvolupament de les funcions intel·lectuals i afectives del subjecte d’acord amb les seves diferents capacitats, així dons:

Pretenem dur a terme una tasca pedagògicaefectiva intel·lectualment que inclogui tant continguts conceptuals, com procedimentals i actitudinals a fi i efecte de què, després, es transformin en competències professionals de tipus tècnic, metodològic, participatiu i personal.

El fet d’utilitzar els acudits gràfics o vinyetes com a eina d’ensenyament-aprenentatge d’una part del currículum vol complir diferents finalitats o objectius:1. Ajudar a entendre alguns continguts curriculars de caire abstracte.

2. Facilitar la comprensió de missatges gràfics presents als mitjans de comunicació escrita.

3. Conèixer l’entorn laboral, com a part de l’entorn social del que l’alumnat en forma part com a ciutadà.

4. Actuar de forma responsable i crítica en l’entorn personal, social i professional.

5. Reconèixer elsfets socials, polítics i econòmics importants i poder tenir una opinió fonamentada.

3. Característiques

Els acudits que utilitzarem han de reunir un seguit de característiques:

1. Plantegen continguts curriculars.

• Els acudits utilitzen el dret, l’economia, l’empresa o els impostos com a argument.

• Fan referència a tot l’esmentat i/o utilitzen conceptes jurídics i...