Ideologia poder i educación

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 10 (2350 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 29 de agosto de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
SEMINARI I. IDEOLOGIA, PODER I EDUCACIÓ.

Material:

Primeres pàgines del llibre “Libro de Historia” de Annika Elmqvist, Gittan Jonson, Ann Mari Langemar y Pál Rydberg (Edición original: Historien Boken, Olrdfront, Suècia, 1974).

Material enfocat als últims anys de l’Educació primària.

Proposta:

Tal i com es va dir a classe es tracta d’enfocar l’anàlisi del les pàgines del llibre apartir de dues vies o vectors:

1. Via centrada en l’Edat mitjana. Del que es tracta és d’analitzar aquesta època contant amb els coneixements que teniu i comparant-los amb l ‘anàlisi que es fa de l’edat mitjana a les pàgines del llibre. Un altre aspecte que heu de tenir en compte és l’articulació de la ideologia i el poder a l’edat mitjana. Reflexioneu des de quina ideologia s’emmarca elpròleg i el tractament de la història en el material proposat al seminari.

La edat mitjana es va caracteritzar per l’ ús dels sistema feudal, on camperols i artesans treballaven les terres del senyor feudal o materials sorgits de les mateixes. Per tant, a canvi de la seva explotació aquest cobrava impostos a mode de renda. Aquests impostos, però eren elevats i només permetien la supervivència delsarrendataris. A més el fet de que pràcticament la totalitat de la població fos analfabeta i que la seva educació no anés més enllà del aprenentatge del’ ofici familiar propulsà a l’ Església com a centre de poder controlador, basat en el sistema de creences del que ens parla Focault. Això es fa possible, també gracies a que l’ Església té el monopoli de la cultura, el que els permetia manipularel pensament social a partir de la por. El discurs eclesiàstic era que la vida terrenal era un lloc de pas cap a la vida eterna, com un judici per adjudicar un lloc al cel o a l’infern segons consideressin les seves accions.
Durant el s.XV es va produir una distorsió entre els recursos disponibles i i el volum de la població; el que va fer encarir els productes agraris i en conseqüència també hovan fer els artesanals, disminuint la seva sortida al mercat. Aquesta situació va ser agreujada per la pesta negra , produint-se canvis econòmics radicals. La baixada en la demografia va fer que els senyors feudals atorguessin més drets als camperols, que escassejaven, i va ser aquest l’ inici dels canvis socials que més endavant donarien pas a la Edat Moderna.
Per tant la política durant elssegles XVI i XV, període denominat baixa edat mitjana, es va caracteritzar pel declivi del poder feudal i els sorgiment dels estats-nació, amb la governació d’ un únic rei, el poder passaria a centralitzar-se gracies al recolzament de la emergent burgesia, i el seu interès de centralitzar mercats per a la seva expansió.

Pel que fa el “Libro de Historia” adapta l’explicació d aquesta època a l’enteniment, el vocabulari i la necessitat d’ un nen de ultima etapa de primària. No tota la informació és correcta,ja que als segle XV que és on ens situa el text, els medis rurals van anant donant pas als medis urbans i el poder feudal al burgés.
En el pròleg es pot observar que el vocabulari emprat no és fruit de la casualitat i que té una alta càrrega ideològica del que entenem com d’esquerres: Paraules com classe, terra, són les mateixes utilitzà el mateix Marx en el seu discurs ideològic. Fins i tot s’ atreveix a fer una predicció on queda molt patent la seva línea ideològica: “En el futuro, cuando la humanidad conviva en una sociedad sin classes sociales, la libertad no será solo conscuéncia de unas relaciones materiales libres de la dictadura de de la propiedad. La libertad serátambién una norma cultural...” . Aquesta societat sense classes o el fet de parlar de dictadura de la propietat, l’ acosten molt més a Marx que no pas a Adam Smith, pare del capitalisme. No obstant el seu apropament a la societat idealitzada a partir de la educació el desvia del camí revolucionari de Marx, no deixa de deixar patent el seu punt de vista sobre la seva idealització d’ un món just....
tracking img