Il•Lustració

Il•lustració
El segle XVIII és "el segle de les llums", el segle dels il•lustrats. Les minories intel•lectuals tornaren a creure en una sèrie d'idees optimistes. Parlen i confien en la raó, elprogrés, l'educació, l'ésser humà, el dret a la felicitat, l'amor a la natura... Tot allò que no sigui raonable no s'accepta i es critica. Això és la Il•lustració.
Dit d’una altre manera és un correntfilosòfic, polític i social, que apareix a França, el Regne Unit i Alemanya i que després s'estén a d'altres parts d'Occident durant el segle XVIII, l'anomenat Segle de les llums.
En aquest ambient, idins dels mètodes de treball científic, les ciències es desenvoluparen de manera extraordinària. El savi apareix com el personatge del moment, al qual mima la monarquia i l'alta societat.
És fruitdel progrés de la ciència i del pensament que volien obrir la ment humana i allunyar-la de la superstició i de la tradició. Consideraven que els éssers humans naixien lliures i iguals en drets i que através de la raó era com es podia assolir la veritat, i per això volien potenciar l’ús de la raó mitjançant l’educació.
El terme Il•lustració es refereix específicament a un moviment intel•lectualhistòric. Existeixen precedents de la Il lustració a Anglaterra iEscòcia a finals del segle XVII, però el moviment es considera originalment francès. Així mateix, la Il•lustració va tenir també unaexpressió estètica, anomenada neoclassicisme. Des de França, on madura, es va estendre per tot Europa i Amèrica i va renovar especialment les ciències, la filosofia, la política i la societat; les sevesaportacions han estat més discutits en el terreny de les Arts i la Literatura. Aquest corrent advocava per la raó com la forma d'establir un sistema ètic autoritatiu. Entre 1751 i 1765 es publica aFrança la primera Enciclopèdia, de Denis Diderot i Jean Le Rond D'Alembert, que pretenia recollir el pensament il•lustrat. Volien educar la societat, perquè una societat culta que pensa per si mateixa...