Imagino que despierto
Páginas: 59 (14731 palabras)
Publicado: 23 de septiembre de 2013
Manel
Andero del Río…
50 años
Libro de Notas
Imagino que despierto
Noviembre 2010
Pròleg Manel
En els últims anys he estat en alguns museus, art clàssic, contemporani i modern, prestatgeries plenes d'ossos vells, esquelets prehistòrics, pedres egípcies, pintures abstractes.
Art divers.
He observat amb deteniment escultures oníriques de Bourgeois amb trastos vells, portes desgastades pel temps, miralls trencats, roba bruta, gegants penis i vagines sense pels, tot de pedra... o ves asaber!. M´he cansat de caminar per passadissos maratonians. He trobat quadres amb marcs mes lluents que les pintures, i trobat pintures sense marcs, i mirant-los, no he pogut penetrar al misteri, jo volia endinsar-me i pertànyer a ells. Encara em passa.
Frustrat, adopto el gest crispat de les gàrgoles o el posat somriure estúpid d'una cariàtide, condemnat a soportar la carrega del rebuig del'obra.
El desafiament dels artistes es insolent, s'obren el cervell i exposem nus les seves matèries grises, són atrevits, valents. Tenen la intenció de provocar als altres la critica.
Si parlem de l'art de les pintures: he trobat dues formes de que no agradi un quadre, una és que desprès de contemplar-lo, de penetrar en el seu contingut, en la seva espiritualitat, sembla el quadre dolent.Aleshores el rebutgem, el tenim dominat, quedem per sobre de l'obra i quedem tranquils. Però en d’altres ocasions no ens agrada perquè no l'entenem, no trobem el seu sentit, l'obra esta allà, invicta, i nosaltres estem fora, queda impenetrable i quedem humiliats, irritats. No agrada simplement perquè no s'entén.
Ara, deixaré de parlar d’art:
I em centrare només, en els cinquanta escritsrecopilats que podeu llegir en aquest llibre, fruit, de la inquietud i afició que sempre tinc en exterioritzar amb paraules escrites. Intentant expressar els pensaments i reflexions de la vida cuotidiana
d’aquest món tan agitat, sempre, amb el ambiciós projecte
d’entendre millor les relacions humanes. I el propòsit d’aprende cada dia, per fer-me humil i despert.
Ofereixo aquest llibre de lletresajuntades i pàgines desordenades, ple de temors, i passió de viure amb el fidel reflex de tenir esperança, en una vida millor que sempre he lluitat per descobrir.
Aquestes poesies uneixen allò que vaig ser amb l'ara, completant una època, mantenint l'evocació intacta, mentre espero brots nous del arbre de la meva vida.
I el desig, de que els poemes hem segueixin escollint per néixer.Prologo Raül
La poesía contenida en este libro es contundente, sincera y vital. Es un repaso a los 50 primeros años de vida de mi padre donde se plasman tanto alegrías como padecimientos. También hay lugar para la poesía depersonajes imaginarios pero cercanos que nos atraen a la realidad de este libro. La lectura de este compendio de poesías pretende expresar sentimientos e ideas que, a buen seguro, provocaran en el lector una profunda reflexión. El estilo completamente libre y totalmente entregado a la expresión del texto crea un sello de identidad personal de la escritura. Los que le conocemos vemos sus escritos como levemos a él. Espero que disfrutéis con estas poesías tanto como he disfrutado yo.
Raül Andero Galí, Barcelona, Septiembre 2010
A las personas, que yo sé, me quieren,
Ucronía, eres tú
Escribo cartas a...
Manel
Andero del Río…
50 años
Libro de Notas
Imagino que despierto
Noviembre 2010
Pròleg Manel
En els últims anys he estat en alguns museus, art clàssic, contemporani i modern, prestatgeries plenes d'ossos vells, esquelets prehistòrics, pedres egípcies, pintures abstractes.
Art divers.
He observat amb deteniment escultures oníriques de Bourgeois amb trastos vells, portes desgastades pel temps, miralls trencats, roba bruta, gegants penis i vagines sense pels, tot de pedra... o ves asaber!. M´he cansat de caminar per passadissos maratonians. He trobat quadres amb marcs mes lluents que les pintures, i trobat pintures sense marcs, i mirant-los, no he pogut penetrar al misteri, jo volia endinsar-me i pertànyer a ells. Encara em passa.
Frustrat, adopto el gest crispat de les gàrgoles o el posat somriure estúpid d'una cariàtide, condemnat a soportar la carrega del rebuig del'obra.
El desafiament dels artistes es insolent, s'obren el cervell i exposem nus les seves matèries grises, són atrevits, valents. Tenen la intenció de provocar als altres la critica.
Si parlem de l'art de les pintures: he trobat dues formes de que no agradi un quadre, una és que desprès de contemplar-lo, de penetrar en el seu contingut, en la seva espiritualitat, sembla el quadre dolent.Aleshores el rebutgem, el tenim dominat, quedem per sobre de l'obra i quedem tranquils. Però en d’altres ocasions no ens agrada perquè no l'entenem, no trobem el seu sentit, l'obra esta allà, invicta, i nosaltres estem fora, queda impenetrable i quedem humiliats, irritats. No agrada simplement perquè no s'entén.
Ara, deixaré de parlar d’art:
I em centrare només, en els cinquanta escritsrecopilats que podeu llegir en aquest llibre, fruit, de la inquietud i afició que sempre tinc en exterioritzar amb paraules escrites. Intentant expressar els pensaments i reflexions de la vida cuotidiana
d’aquest món tan agitat, sempre, amb el ambiciós projecte
d’entendre millor les relacions humanes. I el propòsit d’aprende cada dia, per fer-me humil i despert.
Ofereixo aquest llibre de lletresajuntades i pàgines desordenades, ple de temors, i passió de viure amb el fidel reflex de tenir esperança, en una vida millor que sempre he lluitat per descobrir.
Aquestes poesies uneixen allò que vaig ser amb l'ara, completant una època, mantenint l'evocació intacta, mentre espero brots nous del arbre de la meva vida.
I el desig, de que els poemes hem segueixin escollint per néixer.Prologo Raül
La poesía contenida en este libro es contundente, sincera y vital. Es un repaso a los 50 primeros años de vida de mi padre donde se plasman tanto alegrías como padecimientos. También hay lugar para la poesía depersonajes imaginarios pero cercanos que nos atraen a la realidad de este libro. La lectura de este compendio de poesías pretende expresar sentimientos e ideas que, a buen seguro, provocaran en el lector una profunda reflexión. El estilo completamente libre y totalmente entregado a la expresión del texto crea un sello de identidad personal de la escritura. Los que le conocemos vemos sus escritos como levemos a él. Espero que disfrutéis con estas poesías tanto como he disfrutado yo.
Raül Andero Galí, Barcelona, Septiembre 2010
A las personas, que yo sé, me quieren,
Ucronía, eres tú
Escribo cartas a...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.