IMPERIALISME

L'EXPANSIÓ IMPERIALISTA D'EUROPA (1870-1914)
A l'últim terç del segle XIX els països industrialitzats es
llençaren a la conquesta de l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica. En
pocs anys, terres que fins feia poc ni tan sols havien estat
explorades pels europeus (com la major part d'Àfrica o bona
part del continent americà) foren conquerides, mentre que
altres que havien vist florir al llarg de lahistòria grans
imperis i grans civilitzacions (com a Àsia) caigueren sota el
seu domini. Foren sobretot Anglaterra i França els que
construïren grans imperis colonials (seguits per altres
països, tot i que en menor mesura, com Alemanya, els Estats Units, el Japó, Holanda,
Bèlgica, Espanya o Itàlia).

Les causes de l'imperialisme
En primer lloc, cal preguntar-se per què es produí aquestaexpansió imperial, què impulsà
aquests països a conquerir la resta del món (i per què ho feren de forma tan accelerada),
així com quins mitjans feren servir per dur-ho a terme. Com en altres ocasions, el que
explica

un

procés

com

aquest

no

és

una

única

causa,

sinó

diverses:

-des del punt de vista econòmic, els països europeus cercaven controlar la producció deprimeres matèries per a les seves indústries, noves zones on invertir capitals acumulats i
nous mercats on vendre els seus productes.
-pel que fa als aspectes socials, cal tenir en
compte, primerament, que la població europea
havia crescut molt al llarg del segle XIX. Les
condicions de vida i de treball a Europa eren
difícils i les colònies obrien a molts la possibilitat
de prosperar ienriquir-se (el cas paradigmàtic fou
el de la colonització de l'oest nord-americà). Els
governs de molts països europeus, a més, veien
en l'emigració cap a les colònies de part de la seva
població descontenta una forma d'alleujar els seus
Anglaterra, la gran potència econòmica i problemes socials interns (així ocorregué, per
militar, fou també el principal país
exemple, en el cas alemany).imperialista

-un dels factors més importants fou el de la rivalitat
política entre les grans potències occidentals: el
sistema internacional es basava en l'equilibri entre una
sèrie de grans potències tradicionals (Anglaterra,
França, Rússia, Àustria) a les quals se sumaven
Alemanya i Itàlia (sorgides dels seus respectius
processos d'unificació) i altres països emergents (com
el Japó oels Estats Units). La conquesta de territoris i
la creació d'un imperi donaven molt de prestigi i poder
polític i podien trencar la balança de l'equilibri en favor

En la Conferència de Berlín (18841885) es decidí el repartiment
d'Àfrica

d'uns o d'altres. Això provocà una cursa per ocupar o controlar Àsia i Àfrica
(protagonitzada sobretot per França i el Regne Unit) que explica larapidesa amb què es
produí el procés.
-per últim, en les últimes dècades es destaca cada vegada més la importància dels factors
culturals. D'una banda, el creixent nacionalisme es basava en aquesta època en la
possessió d'un gran imperi, així que hi havia part de la població i dels intel·lectuals que
eren favorables a la seva consecució. D'altra banda, el racisme s'havia anat estenent: elseuropeus (blancs) es consideraven superiors a la
resta

de

pobles

del

món

(aplicant

els

descobriments sobre la teoria de l'evolució de
Charles Darwin a l'anàlisi de les societats), que
eren considerats incapaços d'entrar pel camí de
la civilització i del progrés (també de governar-se
a ells mateixos) si no era amb l'ajut i la tutela
dels blancs. Aquest discurs servia alhoraper
Les idees racistes es generalitzaren i
s'exposaren fins i tot en publicacions
juvenils com les de Tintín

incentivar (impulsar) i legitimar (justificar) la
conquesta i la colonització.

Conquesta i colonització d'Àsia i Àfrica
En pocs anys, i a conseqüència de la superioritat militar europea (aconseguida arran
l'aplicació dels avenços de la revolució industrial a la indústria...