Info

[pic]Primer de tot obre el teu usuari de xarxa, obre la carpeta Gimp i fes una carpeta que es digui Mòdul 3. Aquí guardarem tot els exercicis d’aquest mòdul.


PRÀCTICA 11.- Interfície


La interfície

Entenem per interfície la finestra que hi ha oberta per treballar, on hi ha totes les funcions als menús desplegables de la part superior. El GIMP, com ja heu anat veient, té una altrafinestra d’eines, a diferència de molts programes, que tenen les dues finestres en una de sola. Quan obriu el programa, només s’obre la finestra d’eines. A partir d’aquesta finestra podeu obrir una imatge nova o una de desada.

Imatge nova



Quan obriu una imatge nova, apareix aquest quadre:


En primer lloc heu de decidir de quina mida voleu la imatge. Això dependrà de l’objectiu de laimatge.
Aquestes mides es poden donar en mm, pixels, polzades...
Podeu canviar els valors manualment, amb els botons de més i menys [pic], o bé desplegar l’opció de plantilla i triar la que vulgueu.

Com ho faríeu per fer un dibuix que servís de tapa d’un CD?
Per defecte la imatge serà vertical, clicant les icones corresponents [pic]. Ara ja podeu clicar D’acord. Però hi ha una sèrie d’opcionsavançades que us poden ser útils segons la imatge que desitgeu crear.

La resolució és el nombre de quadrets que posareu a la imatge. Si n’hi poseu molts, quedarà molt bé, però ocuparà molt d’espai i serà de difícil manipulació; també alenteix el treball i, si l’envieu per correu electrònic podeu bloquejar el correu del receptor fins que ha acabat de baixar tota la imatge; si la pengeu a internetés possible que no s’arribi a visualitzar... Si la resolució és molt petita, en canvi, la imatge es torna molt manejable però potser quedarà de molt mala qualitat.


Menú visualitza

Quan es desplega el menú Visualitza, es veu les possibilitats que hi ha per treballar de formes diferents.
Les opcions que vénen per defecte són les que veieu a la pantalla; només amb això ja podreu treballar ino donar-li més voltes, ja que així és com s’assembla més a un full. Però, realment, quan es treballa amb un programa és bo conèixer-ne les possibilitats, perquè facilita la feina i la fa més còmoda i agradable i amb menys temps.
Algunes vegades, ja n’hi ha prou de fer una acció concreta amb un programa, perquè ja es domina i ja sembla que dóna bons resultats. Però cal investigar més per sabersi hi ha alguna forma més entenedora, fàcil i encertada. Per exemple, si voleu dibuixar una rodona a una alçada del full, ho podeu fer a ull, i fer-ho força bé, però si descobriu que el programa té unes pautes per posar a la pantalla i que en el resultat final no es veuen, val la pena de fer-les servir.

Ampliació

Aquesta ampliació es refereix únicament a la mida en què es veu la imatge.Moltes vegades es confon aquesta ampliació de vista amb una ampliació real de l’arxiu; aquesta última ampliació s’anomena escalar, perquè fa referència al canvi d’escala.
Un cop desplegueu el menú Visualitza, Ampliació, podeu canviar la vista de la imatge, fent-la més gran o més petita. A vegades és molt útil veure els pixels d’una imatge per poder-los manipular. Podeu canviar aquesta ampliació o béamb les lupes:

• Allunya
• Apropa
• Ajusta imatge en finestra
• Ajusta imatge a la finestra.


Després, en el menú Visualitza hi ha aquestes dues opcions,

que podeu descobrir vosaltres mateixos. Per sortir de la pantalla completa, quan us quedeu sense menús, heu de clicar la tecla Esc del teclat per tornar a la posicióanterior.
Els canvis que es fan des del menú Visualitza no fan cap acció en la imatge, per la qual cosa l’opció Desfer no actuarà. Cal tornar a Visualitza i escollir el format anterior.

Les funcions següents

Si seguiu amb el menú Visualitza, veureu aquestes tres opcions, de les quals en treballareu dues:



La primera opció la podeu obrir si us interessa saber les dades de la imatge...