Informe Caida Libre

nforme TREBALL DE LA PRÀCTICA 2.
CAIGUDA LLIURE

1. INTRODUCCIÓ
A n'aquesta pràctica els nostres objectius es basaran en verificar i comprendre les equacions cinemàtiques i lleis del
moviment i per altre part, determinar la accelaració de la gravetat de forma experimental.

2. FONAMENTS TEÒRICS
La caiguda lliure dels cossos va ser estudiada a través dels anys per diferent científics elsquals buscaven a través de les
seves investigacions identificar totes les causes que aquest produïa, entre els investigadors es troben Albert Einstein,
Leonardo da Vinci, Isaac Newton, Galileu Galilei, Nicolás Copèrnic.
Actualment, és denomina caiguda lliure al moviment d'un cos sota l'acció exclusiva d'un camp gravitatori. Aquesta
definició formal exclou totes les caigudes realsinfluenciades en major o menor mesura per la resistència aerodinàmica
de l'aire, així com a qualsevol altra que tingui lloc en el si d'un fluid, però és freqüent també referirse col·loquialment a
aquestes com caigudes lliures, encara que els efectes de la viscositat del medi no siguin en general menyspreables.
El concepte és aplicable també a objectes en moviment vertical
ascendent sotmesos a l'acciódesaccelerat de la gravetat, com un tret
vertical, o satèl·lits no propulsats en òrbita al voltant de la Terra, com la
pròpia Lluna. Altres successos referits també com caiguda lliure el
constitueixen les trajectories en l'espai-temps descrites en la teoria de la
relativitat general.
Exemples de caiguda lliure esportiva els trobem en activitats basades en
deixar-se caure una persona a través del'atmosfera sense sustentació ni
de paracaigudes un cert trajecte.
El moviment dels cossos en caiguda lliure (per l'acció del seu propi pes)
és una forma de moviment rectilini uniformament accelerat.
La distància recorreguda (d) es mesura sobre la vertical i correspon, per
tant, a una alçada que es representa per la lletra h.
En el buit el moviment de caiguda és d'acceleració constant, sentaquesta acceleració la mateixa per a tots els cossos, independentment de quins siguin la seva forma i el seu pes.
La presència d'aire frena aquest moviment de caiguda i l'acceleració passa a dependre llavors de la forma del cos. No
obstant això, per a cossos aproximadament esfèrics, la influència del medi sobre el moviment pot menysprear i tractarse, en una primera aproximació, com si fos decaiguda lliure.
L'acceleració en els moviments de caiguda lliure, coneguda com acceleració de la gravetat, es representa per la lletra g
pren un valor aproximat de 9,81 m/s2 (alguns fan servir només el valor 9,8 o arrodoneixen a 10).
Si el moviment considerat és de descens o de caiguda, el valor de g és positiu com correspon a una autèntica
acceleració. Si, per contra, és d'ascens en vertical elvalor de g es considera negatiu, ja que es tracta, en aquest cas, d'un
moviment desaccelerat.
Per resoldre problemes amb moviment de caiguda lliure utilitzem les següents fórmules:

La relació entre l’altura h el temps t de caiguda lliure ve donada per la següent equació: h =

1
2
g⋅t
2

La caiguda sempre es veu influenciada per la força de fregament. Aquesta força augmentarà amb lasuperficie del
objecte que cau, i la gravetat que obtindrem serà lleugerament més baixa.

3. PROCEDIMENT EXPERIMENTAL
Per la realització d'aquesta pràctica utilitzam diferents objectes (bolles) amb diferents masses i mides per poder estudiar
com aquests factors afecten a l' hora de determinar l'accelaració de la gravetat.

4. RECOLLIDA DE DADES
Bolla 1:
Massa = 46,19 g
diàmetre = 20,025Temps 1 (s)

Temps 2 (s)

Temps 3 (s)

Temps 4 (s)

Temps 5 (s)

T. promig

T^2 (s^2)

Altura h(m) g (m/s^2)

0,5301

0,5302

0,5306

0,5300

0,5306

0,5303

0,281218

1,375

9,778891

0,5138

0,5139

0,5140

0,5142

0,5157

0,51432

0,264525

1,295

9,791135

0,5045

0,5044

0,5045

0,5045

0,5048

0,50454

0,254561

1,245...