Ingenieria

DESCARTES
Es el pare del racionalisme modern. Fa una “taula rasa” de tot el coneixement anterior a ell i desplaça l’objecte de recerca(fins ara la realitat) cap a la capacitat de l’ésser humà en l’àmbit del coneixement.
OBJECTESUBJECTE (RAÒ)
Quin és l’origen del coneixement? Com es constitueix? Quines són les possibilitats? Quins són els límits?/ L’ésser humà es convertirà en el centre(humanisme), a partir del qual serà possible comprendre i descriure la realitat.
D’altra banda , la matemàtica es convertirà en la ciència per excel·lència i en conseqüència es pendrà com a model per interpretar la natura.(els sabers matemàtics són indubitables).
NOU CRITERI DE VERITAT
Ha de permetre discernir sense dubte quan una proposició o idea és verdadera o falsa. Per descobrir-lo , descartesaplica el DUBTE MÈTODIC, és a dir, l’aplicació sistemàtica del fet de dubtar de tot els seus coneixement , tot el que a après, tot el que creu, tot el que opina. Amb el fi d’establir un principi ferm i sòlid amb el que pugui construir la seva pròpia filosofia.
Ho aplica a: -coneixement sensibledubtós , enganyós, no pot considerar-se un fonament.– coneixement de creences
Descartes en l’àmbit del coneixement sensible es planteja també la dificultat per distingir els somnis de la veritat , amb dues representacions diferenciades per ser, l’una producte de la imaginació(insensible) i l’altre real(sensible)Podria ser en realitat producte de la nostre imaginació i que nosaltres creiésim que és real,igual que creiem quan somiem , i que no deixem de creure fins despertat.
-Hipòtesis del geni maligne: “No podria existir un ésser infinitament poderós i intel·ligent que volgués que m’enganyes sempre a mi mateix?” .No tinc cap seguretat de que no existeixi(podria passar).
No hi ha res segur en el coneixement humà. Descartes arriba al escepticisme(dubtar), que afecta a la seva teoria delconeixement i que vol superar(com a pare del racionalisme).
Després d’haver arribat a una conclusió escèptica ,apareix una proposició indubtable, un principi sòlid on el dubte no hi ha cap.
“Penso , doncs sóc”
QUÈ SÓC? Sóc una substància que pensa sóc pensament (Ànima), no sóc cos perquè del cos puc dubtar-ne, és sensible i si el perdo(una mà, un peu..) segueixo sent.
Descartes dedueix accionspròpies del pensament: -dubtar –afirmar – voler – imaginar –entendre –negar –no voler – sentir
D’això en té certesa, no en dubta no obstant no sap quin es el contingut de cada acció.
QUÉ PENSA EL PENSAMENT?
Continguts mentals: idees-> representacions de la ment del subjecte, causades per allò que l’envolta.
* Adventícies s’identifiquen amb la realitatexterna, física (semblen venir de fora)
IDEES - Factícies fruit de la imaginació (fantasia), barreja d’idees adventícies.
* Innates s’identifiquen amb la realitat interna ( es troben a la ment però no són ni adventícies ni factícies).
Solipcisme des de el punt de vista del coneixement , el subjecte no pot sortit de la seva ment, no pot estar segur de l’existència de qualsevol cosa queno sigui ell mateix. –Com podem sortir-ne?
Hi ha una idea que es troba en la nostra ment que és l’única capaç de fer-nos sortir d’aquest pou solipcista : la idea de DÉU
Déu no és una idea adventicia ni tampoc facticia per tant és innata. Però pot l’home haver introduir la idea d’un ésser perfecte i infinit?
L’home és clarament imperfecte i limitat(finit), com pot sentd’aquesta forma, introduir aquesta idea? L’hi ha hagut d’introduir déu : Déu existeix.
ARGUMENTS DE LA EXCISTÈNCIA DE DÉU
1.Argument epistemològic
-Tot el que és ho és per alguna causa. Res existeix sense una causa que l’hagi fet així.
-Entre la causa i l’efecte hi ha una relació de proporcionalitat .Ha d’haver-hi tanta realitat o més en la causa que en l’efecte.
-En la perfecció hi ha més...