Instalaciones

E.T.S.A. – LA SALLE

AR014 INSTAL·LACIONS INTEGRADES

TEMA 1. EVOLUCIÓ DEL CONTROL AMBIENTAL A L’ARQUITECTURA L’anàlisi que es fa de la història des de la perspectiva de l’assignatura és tendenciosa. Tota interpretació comporta una ambigüitat, que només es pot combatre des del coneixement i les decisions. 6.1. LIMITACIONS DE L’ANÀLISI 6.1.1. Per l’orientació ambiental de l’arquitectura, queté dues vessants: Estructural: serien els mitjans naturals de control ambiental. Són sistemes preferentment estàtics i perennes (els tancaments, la ubicació dels elements i les activitats als edificis, ...) Energètica: serien els sistemes energètics de control ambiental. Utilitzen recursos fungibles, que alhora permeten una major flexibilitat i dinamisme (un tronc et pot protegir del fred fent unaparet o encenent-lo)

Aquesta distinció evoca una tradició sedentària o nòmada. Els records històrics d’arquitectura estructural són molt superiors als de sistemes energètics, que resulten destruïts en el mateix acte d’usar-los. 6.1.2. Dins l’orientació estructural cal encara distingir dos tipus: Arquitectura d’estil: edificis sotmesos normalment a una gran preocupació formal amb l’objectiud’expressar el poder d’una classe o casta, el que comuniquen té poc a veure amb l’adaptació climàtica. Aquests edificis es caracteritzen per una major permanència i per centrar el discurs de les tendències de la història de l’arquitectura habitualment. Està vinculada a un autor i té caràcter de prototipus. Arquitectura popular: respon a les seves necessitats i valors. No respon a pretensions de caireestètic, s’adapten a l’ambient existent, i la composició urbana i arquitectònica repeteix models establerts i comprovats, vinculats a lleis socioculturals, el clima i les possibilitats tecnològiques. Seran l’arquitectura preferent de la nostra anàlisi. És anònima i repetitiva. 6.1.3. Per la dificultat d’interpretació històrica: No es tracta d’una història lineal, sinó en malla o tapís, amb líniesoblidades i altres mantingudes. Però es seguirà un esquema primari de la història clàssica: prehistòria, antiguitat, edat mitjana, renaixement, barroc, industrialisme, modernitat. 6.2. ELS TEMPS PRIMITIUS, AIXOPLUC BÀSIC El primer aixopluc està vinculat a deixar de ser nòmada, i passar a ser sedentari. Els primers aixoplucs seran coves naturals o artificials, i progressivament es protegirà amb pellsd’animals, construeix els primers refugis elementals, potser transportables o desmuntables, i domina el foc, primer sistema energètic de control ambiental. Del paleolític endavant, s’especialitza i organitza l’hàbitat, i alhora s’estabilitza el conreu de la terra com alternativa a la caça.

Com els agents externs són canviants, la pell serà canviant.

TEMA 1_ENERGIA NATURAL. EVOLUCIÓ DEL CONTROLAMBIENTAL A L’ARQUITECTURA.

1/6

E.T.S.A. – LA SALLE

AR014 INSTAL·LACIONS INTEGRADES

Es generen dues formes bàsiques, el model central i el lineal. Aquests models perduren fins avui.

6.3. CIVILITZACIONS MEDITERRÀNIES, FORMA I FUNCIÓ Del pas lent de la cabana al poblat, es passa amb l’escriptura a la ciutat. Això comporta incorporar necessitats que traspassen el fet individual(privacitat, pluja, ...), i que necessiten respostes des de l’agrupació. Es pot parlar de les primeres actuacions urbanístiques de control ambiental, de defensa dels vents i dels enemics. Això es vincula a l’especialització del treball, l’aparició de les classes socials, ... 6.3.1. Ciutats mesopotàmiques: El clima era càlid i sec, tot i que no tant com en l’actualitat. Arquitectura de parets gruixudesde tova (palla i fang premsats). Poca fusta. Façanes tancades, amb obertures petites. Pati central.

6.3.2. Egipte: Climàticament té característiques similars a l’anterior. Estructura social complexa, i arquitectura diversa (palaus, temples, piràmides, ...) Casa de fang del poble. 6.3.3. Creta i Grècia: El clima és més suau, temperat i humidificat. Apareix la polis, la família monògama...