Introducción a la historia de las ideas artísticas

PENSAMENT ARTÍSTIC L’ART I EL CONEIXEMENT 1. EL CONCEPTE D’IMITACIÓ DE LA NATURA: ● Del concepte de mimesis de l’Antiguitat grega a les teories de la representació de la natura en el Renaixement: Allò conegut per tothom és la seqüència formal de l’art grec: de les formes més esquemàtiques a altres formes més figuratives. El que volem saber és el perquè d’aquesta evolució. Volem saber per què elsdéus representaven així als seus déus, el perquè de les multitud d’històries sobre els déus... Altres cultures representen els seus déus amb formes més estàtiques, és a dir, que perviuen durant segles i segles sense canvis.

Fonts antigues del concepte de mimesis: En grec, mimesis = representació. Segons Haliwell1, el seu origen és desconegut. No obstant, es diu que la primera vegada que apareixel terme mimesis en un text és en la tragèdia grega (concretament en una obra d’Èsquil), quan un personatge fa de “mim”, representa un personatge, una ficció, escenifica una història. Tan a Grècia com també en altres regions, les primeres representacions de figures, d’éssers, de déus... es trobaven molt lluny del que considerem una representació il·lusionista o realista. Eren representacionssimbòliques, no naturalistes, i per tant no tenien perquè tenir una aparença humana. El que representaven eren una sèrie d’atributs que per exemple associem amb el sexe femení però no de manera naturalista. Una representació figurada de la mimesis no apareix fins el segle V aC.

Figura violí. Principis de l’Edat del Bronze, 2800 aC aprox.

En els textos, la mimesis primer apareix en textos teatralsi després en textos filosòfics. Els estudiosos del teatre solen associar el seu origen a les festes agràries de Dionís, on la gent es transformava en diversos personatges (déus, animals, esperits...) i els representaven, sempre dins del context del ritual religiós. No obstant, això no es pot demostrar, tot i que seria lògic. Al segle V aC també comença a utilitzar-se el terme de manera mésgeneral, per referir-se a la representació de la natura en general. En els textos filosòfics els autors ja utilitzen aquest concepte com a representació de la naturalesa a través de les diferents arts. Això no vol dir que ja existís una teoria completa i acabada sobre la mimesis a la manera del Renaixement sinó que ja comencen a pensar sobre la representació de la natura en les arts però sense unateoria unificada i completament desenvolupada.

HALIWELL, Stephen, The Aesthetics of mimesis ancient texts and modern problems, Princenton University Press, Princenton, 2002.

1

1

PENSAMENT ARTÍSTIC Un dels primers autors en tractar la mimesis Demòcrit (s. V-IV aC), un filòsof atomista. Defineix la mimesis referint-se a les artesanies. Les artesanies imiten la naturalesa en la seva manerad’operar, imiten els processos de la natura amb el seu treball. Per imitació de la natura construïm cases, de la mateixa manera que els animals construeixen els seus caus, també cantem com ells, fem teixits... És una teoria molt senzilla però que ja comença a tractar la mimesis de la natura per part de les produccions humanes. El següent autor que desenvolupa una teoria molt important sobre la mimesisés Plató. Les seves teories tenen molta repercussió en èpoques posteriors, en especial la seva crítica de la mimesis dels artistes (pintors, escultors i poetes). Crítica als pintors i escultors (artistes plàstics): per Plató, l’objectiu principal dels filòsofs és el coneixement de les idees, que són intel·ligibles. S’arriba al seu coneixement a través d’un procés dialèctic, racional, amb unrecorregut filosòfic que porta a la recerca de la idea. Les imatges de la natura o aquelles creades pels artistes, en canvi, es troben sempre en un estatus inferior del coneixement, la seva importància és menor. Plató també pensa en com arriba el filòsof al coneixement: a través de la ment, de l’intel·lecte, no a través dels sentits, que són insegurs i ens enganyen. El coneixement veritable és...