Islam, Cristià i Jueu

Vel islàmic
Significat :
Vel islàmic també anomenat el hiyab és un codi de vestimenta femenina islàmica que estableix que s’ha de cobrir la major part del cos segons les èpoques.
El terme hiyab procedeix de la arrel hayaba que significa “amagar”, “ocultar de la vista” o inclús “separar” da lloc també a paraules com “cortina” , “pantalla” o “vel”.

Descripció històrica:
Actualment esfonamenta el seu ús en l'islam, no és una cosa específicament islàmic: en moltes parts del món les dones es cobreixen la major part del seu cos, inclòs el cap, per raons anàlogues a les esgrimides pels musulmans. Dins de la cultura àrab, cal dir que el hijab existia ja en la Aràbia preislàmica com a signe de respectabilitat, ja que entre altres coses distingia a les dones lliures de les esclaves.La situació de les dones a l'Aràbia va sofrir un important canvi en època no gaire anterior al sorgiment de l'islam. Des de temps antics, pel que sembla, les dones àrabs gaudien globalment d'una posició forta: podien repudiar als seus marits sense que aquests tinguessin un dret anàleg, tenir relacions sexuals lliurement, etc. No obstant això, la situació va canviar poc a poc de manera que enl'època de Mahoma els homes podien casar-se amb quantes dones volguessin i repudiar-les . Les dones repudiades, totalment dependents del marit per sobreviure, acabaven sovint en la misèria, i sovint es dedicaven a la prostitució o a demanar almoina.

L'islam posa límit a aquesta situació establint certes garanties per a les dones : un home només pot casar-se amb quatre dones, sempre que demostritenir mitjans per mantenir-les i sempre que les seves esposes anteriors estiguin d'acord; ha de compensar-les en cas de repudi que és a més un dret mutu i està bastant regulat; els seus béns són també de la dona, i no obstant això la dona pot tenir els seus propis béns i fer els seus propis negocis sense intervenció del marit ; etc.
Amb aquestes disposicions, es generalitza el hijab a la novareligió com a signe de dignitat recobrada: mostrar el cos es relacionava amb la condició de dona sotmesa a l'home (esclava o prostituta).
D'altra banda, en convertir-se el hijab a un precepte religiós, utilitzar-lo volia dir submissió a Déu, és a dir, que només es pertany a Déu, i no a l'home. Aquest sembla ser, l'origen de l'ús del hijab, encara que més endavant, en esdevenir tradicional, perdés engran part aquest sentit original i es convertís en símbol de l'exclusió de la dona de l'espai públic.


Crucifix Cristià
Significat:
Crucifix en llatí significa crucificat El crucifix cristià es el principal símbol del cristianisme i el crucifix es va crear a partir de la execució de Jesucrist.
Algunes interpretacions místiques interpreten que la porció vertical representa la divinitatde Jesús i l'horitzontal la seva humanitat

Descripció històrica:
Durant els tres primers segles sembla que no es va representar plàsticament la creu: es preferien les figures del Pastor, el peix, l'àncora, el colom ...

Va ser al s. IV quan la creu es va convertir, a poc a poc, en el símbol predilecte per representar Crist i el seu misteri de salvació. Des del somni de l'emperadorConstantí, cap al 312 (amb aquest senyal venceràs) fins el descobriment de la veritable creu de Crist, a Jerusalem, l'any 326, per la mare del mateix emperador , Elena, l'atenció dels cristians cap a la Creu va anar creixent.

Les primeres representacions pictòriques o esculturals de la creu ofereixen un Crist Gloriós, amb llarga túnica, amb corona reial: és a la creu, però és el Vencedor, elressuscitat. Només més tard, amb l'espiritualitat de l'Edat Mitjana, se li representarà en el seu estat de sofriment i dolor.

En el nostre temps la creu es un símbol repetidíssim en les seves variades formes:
• La creu que presideix la celebració, sobre l'altar o prop d'ell.
• La creu pectoral dels Bisbes i el bàcul pastoral del Papa.
• Les creus penitencials que els Natzarens porten a l'esquena en...