Júlia. isabel clara-simó

Júlia.
Isabel Clara Simó

Resum:

Júlia és una jove obrera alcoiana, molt neta per a ser-ho, que treballa a la fàbrica tèxtil de Josep Romeu. Viu sola amb la seua mare, dóna treballadora coneguda com a bruixa i aficionada a l'aiguardent. Al seu pare el van acusar a la 'Revolta del Petroli' de matar l'alcalde Albors, “el Pelletes”, i va morir a la presò d'Alacant quan ella tènia deu anys.Està promesa amb Rafelet, un altre treballador de la fàbrica que possiblement tinga que anar a a fer el servei militar.
Un dia l'amo la crida al despatx per a oferir-li treball a sa casa cuidant a la seua dóna malalta, però la dóna mor i el que fa Josep és demanar-li matrimoni; està enamorat d'ella des de fa temps, i l’oferir-le treball a sa casa havia sigut una excusa per a poder estar mes propd'ella.
Júlia no sap que fer i parla amb sa mare, perquè per una part ella està promesa amb Rafelet, però el matrimoni amb l'amo l'aseguraria una estabilitat econòmica i un nivell de vida prou alts. Acaba acceptant, però abans la mare concreta les condicions amb Josep, perquè ella vol diners i la mare de Cecília i els fills de Josep sols accepten el matrimoni quan a Júlia l’operen per aesterilitzarla, ja que no volien repartir mes l'heréncia.
Rafelet no és pren la notícia gens bé, i tampoc les companyes de treball de Júlia, que volia continuar treballant encara que ja no necessitava els diners, però les altres dones s'ho van fer impossible.
Són constants els problemes entre Júlia i Dolors, la mare de Cecília; i també entre Júlia i els fills de Josep,perque no els agrada el poder que estàaconseguint la joveneta a la casa. Però amb el temps, Júlia i els xics arriben a entedre's prou be, sobretot a partir de la mort de Josep, qui va anar envellint ràpidament en pocs mesos.
En canvi amb la vella Dolors no milloraren les coses, i a la fi, quan ja no pot ni parlar i viu inmòvil al llit, Júlia li crema la cara amb el menjar com a venjança pel seu pare, a què ella havia ajudat acondemnar; amés de per la seua esterilitat.

Creació literària: He escollit un desenllaç diferent per a la història; com Júlia rebutja l'oferta de l'amo i es queda amb Rafelet, i els coses que viuen junts.

Júlia va arribar ràpidament a casa després de menjar amb Josep, i li contà a Vicenta la proposta matrimonial de l'amo. La mare l'animà a acceptar, perque eixe matrimoni li donaria tots elscomoditats de volguera; però després de tota la nit en vetla pensant Júlia ho va tenir molt clar. Pel matí és va arreglar prou be i anà ben decidida al despatx de l'amo, però Josep encara no havia arribat i va haver d'esperar a l'última hora del dia quan ja tots s'anaven per poder parlar amb ell. Rafelet aquell dia no l'esperaria perquè ja li havia dit que parlaria amb l'amo perque l'havia escollit aell.
Júlia va donar-li la seua negativa, però Josep no era dels homes que tenen el caramel als llavis i és queden sense tastar-ho. Al principi Josep semblava tranquil, és va apropar a Júlia i li va prendre les mans comprensivament dient-li que ja havia imaginat que prendria aquella decisió, però que abans de deixar-la anar feria una cosa, , i com que ja no havia treballadors a la fàbrica,ningú vaescoltar els crits de Júlia. Ella va eixir plorant, però va decidir callar i continuar la seua vida normal, perque sino l'amo acomiadaria a Rafelet.
Als pocs díes reberen la notícia de que Rafelet no hauria d'anar-hi a fer el servei militar, doncs per a celebrar-ho decidiren casar-se aquell mateix cap de setmana, axi que deurien donar-se molta presa amb els preparatius, però comptaven amb l'ajudade tots els de la fàbrica que ràpidament s'oragintzaren es tasques i uns miràven el menjar, altres parlaven amb l'alcalde per a la cerimonia, les dones s'encarreguaren de fer-li el vestit a Júlia, de les flors i de les invitacions.
Quan arribà el dissabte pel matí tot estava perfecte, quasi pareixia que havien estat mesos preparant les coses. La Júlia aparegué bellísima tota de blanc a...