Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer
Al cim d’un promontori (mostro
dolor) que domina
les ones de la mar,
quan l’astre rei (M: referint al Sol)
cap a ponent declina Hipèrbaton
me’n pujo a meditar.
Amb la clarord’aqueixa llàntia
encesa(M: Sol)
contemplo mon no-res;
contemplo (Anàfora)el mar i el cel,
i llur grandesa
m’aixafa com un pes.}Hipèrbole
Eixes ones, mirall de les
estrelles,(M:reflex del cel al mar)
me guardentants records,
que em plau reveure tot sovint en
elles
mos somnis que són
morts.(Metàfora)

Aixequí tants castells en eixes
ribes
que m’ha aterrat lo vent,
amb ses torres i cúpules altives
de vori,d’or i argent:
poemes, ai!, que foren una estona
joguina d’infantons,
petxines que un instant surten de
l’ona
per retornar al fons;

vaixells que amb veles i aparell
s’ensorren
en un matí de maig,illetes d’or que naixen i s’esborren
del sol al primer raig;(Hipèrbaton)
idees que m’acurcen l’existència
duent-se’n ma escalfor,
com rufagada que se’n du amb
l’essència
l’emmusteïda flor.

A la vida o alcor quelcom li
prenen
les ones que se’n van;
si no tinc res, les ones que ara
vénen,
dieu-me, què voldran?
Amb les del mar o amb les del
temps un dia
tinc de rodar al fons;
per què, per què, enganyosapoesia,
m’ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en
l’arena? }Pregunta retòrica
Platja del mar dels cels, (M:a la
mort)
quan serà que en ta pàgina(Vida
eterna) serena
los escriuré ambestels?

Comentari: El poema data el 10 gener de 1883 a Caldes d’Estroc
(Maresme), on Verdaguer passava una temporada acompanyat de Claudí
López, futur marqués de Comillas. Va ser escrit en un moment derecapitulació i de dubtes vora 6 anys després del triomf de “l’Atlàntida” de
Jocs Florals, per això el poeta va decidir no publicar-lo fins a 12 anys més
tard dins de Flors del Calvari (1895). Es unpoema que conté tot el món
poètic de Verdaguer, el triomf, la plenitud i la crisi de final de la seva vida.
Es troba sobretot, l’actitud romàntica de enfrontar-se amb la pròpia obra i
demanar qui...