Jajaja

T15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de
l’època.
Joan Fuster és l'assagista més important i més modern de la literatura catalana
del segle XX. Fou també un granprecursor del gènere, en especial al País
Valencià, on no hi havia antecedents d’importància. Però també a Catalunya, on
després del desastre de la Guerra Civil els assagistes escassejaven (JosepFerrater Mora, Jaume Vicens Vives).
Fuster és autor d’una extensa obra literària de gran diversitat temàtica. Les
seues reflexions se centren en l'ésser humà, tant en aspectes bàsics i quotidians
com enles inquietuds generals de la seua època. Amb els seus plantejaments
Fuster reflexiona i fa reflexionar els lectors sobre els problemes actuals amb una
visió universalista. Els articles de diari deFuster són assajos en miniatura.
Amb El descrèdit de la realitat començà el 1955 una brillant carrera d'assagista,
de vasta amplitud temàtica, amb un estil incisiu i amb adjectius hàbils iprecisos. Després publicà molts altres títols: Les originalitats (1956), Figures de
temps, (1957), Indagacions possibles (1958), Judicis finals (1960), Diccionari
per a ociosos (1964), Causar-se d'esperar(1965), L'home, mesura de totes les
coses (1967), Consells, proverbis i insolències (1968), Examen de consciència
(1968), Diari 1952-1960 (1969), Babels i babilònies (1972), Sagitari (1985).Aquestes obres responen a un humanisme clàssic i ètic. També s’hi pot
constatar la influència dels moralistes i racionalistes francesos, de Montaigne
als enciclopedistes. Fuster tracta diversos aspectesde la cultura i de la vida
quotidiana i planteja temes que van de la història i la política.
Des del primer moment també publicà treballs erudits sobre història i literatura,
amb obres com AusiàsMarch: Antologia poètica (1959) i altres. El 1962 publicà
Nosaltres els valencians, Qüestió de noms i El País Valenciano, llibres bàsics
per al coneixement de la història, la cultura i els problemes...