Jo, una xicoteta part d'aquest món.


Jo, una xicoteta part d'aquest món.

Ci ap degglu ngay yanga. Només qui escolta aprèn. Aquestes paraules en wòlof, una llenguaafricà, em va cridar l'atenció. Vaig pensar quants idiomes, quantes costums existeixen en aquest món...
Tots som diferents, tenim diferents llengües, diferents costums. Però l'única cosa que ensuneix a tots és que tots som persones.
Cadascú té el seu destí. A cada vida, alguna cosa canvia, fins i tot en algunes, pot canviar tot.

Els records, d'on ets, on vas créixer, la teua infantesa, esqueden amb tu, al cor.

No depenent on vajas, alguna cosa canviarà. Si vas al extranger, sempre seràs algú de fora, si tens altres costums, seràs una persona d'altres costums, sempre seràs diferent,entre el que et trobaràs.

Tot això es diu ser estranger.
Una llengua que no entens del tot, uns costums que no són les teues, ni els colors del paisatge. Una altra forma de cultura,que ha anatcreant-se durant segles, pels diferents climes i formes de vida. M'agrada la diversitat, els territoris que vaig visitar i coneixer, em sorpren, el descobriment d'altres identitats que no són la meua.Però tot això no és el meu, el que sent i vull tenir.
Tot això per a mi significa estranyar la terra on vaig créixer, canviar les olors, els carrers, les males paraules, explorar altres visions,valorar el que vaig tenir i el que tinc, conèixer gent bona i una altra infame.
Agrair.


Cada un té dret a tenir una vida millor, no depenent on estigui, amb qui, dels seus trets físics, tots sompersones ...


Jo també sóc diferent. Sóc simplement d'un altre país, però tinc alguna cosa en comú amb vosaltres: sóc una persona, tinc igual com tots uns costums, una llengua, una terra on vaigcréixer i la meua història de vida.
Hi ha una dita al meu país que crec que no quedaria molt bé no posar-la ... "A el teu plat sempre és tot teu". El meu plat és Ucraïna, el meu país on vaig nàixer,...