joan fuster
TREBALL DEL LLIBRE: ANTOLOGÍA DE JOAN
FUSTER.
1. El blau de la senyera, 1977 Pàgines 3749
L’autor d’aquest text es Joan Fuster i Ortells. Va nàixer el 1922 a Sueca, on va morir
el 1992. Durant la seua vida, va fer la carrera de Dret, va exercir uns anys com
advocat, va codirigir una revista i va ferse articulista al diari Levante. Tras tot això, als seixanta anys aproximadament, Fuster ja era considerat un intel∙lectual, reconegut i
amb capacitat d’incidir sobre la societat. Les seues obres son quasi totes assaigs,
obres generalment de debat ideològic, que es centren, especialment, en el País
Valencià i les seues peculiaritats socials, polítiques i culturals.
El text que es tractarà a continuació està extret de l’ “Antologia de Joan Fuster”, a
càrrec de Vicent Terol. En aquest llibre, es troba una recopilació de assaigs redactats
per Fuster i sel∙leccionats per Terol per a trair a un públic més jove. Aquests textos
daten des de els anys cinquanta del segle XX i el 1991, poc abans de morir Fuster.
Concretament aquest text data de 1977.
Aquest text desenvolupa el tema de la senyera. Explica la distinció entre la quatribarrada (formada pel roig i el groc) amb el blau i sense aquest relacionant lo
amb el centralisme. Fuster s’afirma a la idea de que la bandera de les quatre barres
amb la franja blava és la de València i no més València, argumentant que altres
poblacions del País Valencià també en han tingut una pròpia. A més, diu que la quatribarrada sense blau representa a tot el poble valencià, no només a la ciutat.
No estic molt d’acord amb el que diu Fuster sobre les senyeres que hi apareixen
dibuixades al palau de la Generalitat a València. Fuster manifesta que no apareix cap
senyera amb el blau, i ell pensa que deuria estar allà la bandera amb el blau. Diu que
està representada la senyera de València. Açò, i reconec que vaig a dirho sense tindre un profund coneixement sobre el tema, no es cert segons els meus
coneixements. La bandera del regne d’Aragó, Valéncia, Mallorca, i de segur que algun
regne més era la quatribarrada a l’època que es va construir el palau de la
Generalitat, així que no considero que siga un element del Regne, sinó que es tracta
de la bander del Rei. Fuster afirma que la senyera valenciana sense el blau es exactament la mateixa que
la senyera catalana perquè, a més, tenim la mateixa llengua y els mateixos
enfrontaments polítics. Joan Fuster es considera a sí mateix catalanista, defensa que
el valencians i els catalans pertanyem a un mateix poble i no tenim cap diferència,
però que algú vol enfrontarnos als catalans i valencians i, sobre tot,als valencians amb nosaltres mateixos. Argumenta això dienthi que molts valencians ni tan sols es
consideren valencians. Alguns s’han oposat a incorporar a València un “Museu
Sorolla” per a no divulgar la cultura valenciana com el que és, valenciana, i ferho com
a espanyola en compte de defensar la seua pròpia cultura i arrels del seu poble.
Açò no em pareix res bé. Pot ser jo, personalment, no em considere valenciana abans que espanyola, però no perquè defuji dels meus arrels, sinó perquè he nascut a una
família amb avantpassats en diferents llocs de tota Espanya i encara que jo visc ací
des de sempre. Però altra cosa que em resulta inacceptable es tractar de frenar
l’avanç de la cultura pròpia d’un lloc. Perque el que no podem negar es que els
valencians, com tots els territoris, tenen també la seua propia história que difondre als
seus descendents.
2.Dimarts, 26 agost. Sueca – Pàgines 5966
L’autor d’aquest text es Joan Fuster i Ortells. Va nàixer el 1922 a Sueca, on va morir
el 1992. Durant la seua vida, va fer la carrera de Dret, va exercir uns anys com
advocat, va codirigir una revista i va ferse articulista al diari Levante. Tras tot això, als ...
Regístrate para leer el documento completo.