joan fuster


1. LLIG ATENTAMENT LA INTRODUCCIO DEL LLIBRE I FES UN RESUM DE L’OBRA DE JOAN FUSTER.
Ser Joan Fuster es un llibre amb moltes cares. Entre els seus fulls es pot trovar tota classe de reflexions de l’autor de temes tan diversos i dificils com pot ser el tema de l’adolescencia, sobre ella reflexiona, parla i escriu. Aixi com també temes morals com la justicia, les guerres… Passa de la por ales drogues sense espantarse i mantenint sempre la coherencia del text. No deixa enrere tampoc les actituts i/o ideologies que s’han adoptat front la vida, com pot ser la conciencia social front la natura i el paisatge, de vegades mofant-se d’aquestes actituds, com també qüestionant el fer d’un politic o la manera en que s’ens presenta tot i, nosaltres, l’individu en general, ho pren senseqüestionar-se els motius d’aquesta elecciò.

De tots aquests temes, primerament parla, de que sempre fem, de la monotomia, de les coses que tenim tots els dies enfront i no parem a veure, curiositats que a base de tindre-les sempre no sabem deleitar-nos amb elles i els seus aspectes.

A la segona part del llibre parla de la manera en que s’utilitza el consumisme comprant-mos en una especie de titelleslligades a la publicitat. Potser el que intenta fer ací es que, reaccione’m davant la intenciò del consumisme i l’economia per elegir nosaltres el nostre camí, que aquest no estiga marcat ja per unes pautes publicitaries i menejadores. Aci, no sols parla de la publicitat, si no en general, de tota la manipulaciò existent, ja siga publicitaria com també politica. En resum, al meu entendre, Fusterintenta lliurar-nos per que escollim.

El apartat que fà a Reflexions generals i diverses, no sembla cap “introducciò” a les demés reflecxions que el segueixen.

Als diferents apartats que el segueixen pense que no cal fer massa puntualitzacions. De joves i vells parla de les diferents edats i de quina manera influeix aquesta per enfrontar-se a la vida d’una manera o altra, encara querespecte al enfrontament, Fuster li dedica altre apartat, de la por a la guerra, en ell esmenta virtuts i defectes de cada posiciò front el combat: parla dels diferents aspectos de l’aprovaciò d’una guerra i també ho fà parlant de la gent que no aprova aquesta postura.

I ja acavant, per tacar l’obra, el autor fa un aclariment, sembla que referent a certs comentaris sobre la seua manera d’escriure,explicant-se i donant motius de la inseguritat que desperten en alguns lectors els seus texts.

El interes que desperta aquesta obra es deuria separar per cada reflexiò que l’autor fà. No es pot dir que es un llibre entretingut, si no que algunes de les seues vaqueries resulten atractives per als sentits, ja que aquesta obra es deu analitzar separant cada raciocini. Al meu veure, no és un llibrepesat, ni tampoc el tipic que s’ens impossa la lectura, ja que l’estil de Fuster sempre crea habit al llibre que és té entre les mans. Tracta temes diversos, tocant, sembla que és podria casi asegurar, tots els aspectos d’una vida: aspectos consumistes, valors de la ideología, politica…tant com valors morals que fustigen l’anima i esperit del pecador.

El vocabulari que Joan Fuster utilitza,de vegades fà empalagos el text, fent d’una densitat, casi inescrutable, el escrit. En aquest aspecte no hi ha equilibri existent per part de l’autor. De vegades utilitza un llenguatge bast, col.loquial, sembla que per adecuar-se al tema que tracta, i en canvi, altres ens sorpren amb paraules, de vegades inclús, desconegudes per a mi, que el unic que he tret amb elles es la doble lectura delaforisme.

No és per a mi un llibre complicat, trobe que es adecuat per al meu nivell, ni he tingut més dificultat que cert vocabulari(paraules puntuals, pero que m’han fet tropeçar en alguna linea) he disfrutat amb la lectura, m’ha resultat divertit el humor estrany de Fuster, de vegades macabre, de vegades tan sincer que resultava evident.

Es un llibre que recomanaria sense cap prejuici....