JOAN MIRÓ, L'ESCALA DE L'EVASIÓ




JOAN MIRÓ. L’ESCALA DE L’EVASIÓ

Fundació Joan Miró, Barcelona
15d’octubre de 2011 – 18 de març de 2012

La Fundació Miró ens ofereix l’oportunitat de redescobrir l’obra del seu fundador. En aquesta ocasió s’han reunit obres provinents de col·leccions públiques i privades. L’escala de l’evasió és una completa panoràmica sobre l’obra de l’artista. La mostra consta de 170obres entre pintures, escultures i treball sobre paper ordenades de forma cronològica. L’Exposició examina aquells moments de la seva obra en què es posa de manifest el compromís de l’artista amb el seu temps. Se centra en tres períodes: 1918 -1925, 1934 – 1941, i 1968 -1975. Es va poder visitar a la Tate Modern de Londres, però a Barcelona es pot veure el famós quadre La masia que no es mostrà aLondres.

Les primeres sales exploren els vincles amb la seva Catalunya natal, en especial amb la masia familiar de Mont-roig. Les obres més destacades d’aquesta època són: La Masia, La casa de la palmera, que és l’obra que he triat, i La terra llaurada. Miró va passar llargs estius al camp, concretament a la casa familiar de Mont-roig a prop de Tarragona que els seus pares havien comprat el 1911.Mont-roig va ocupar una posició central en la seva experiència i la seva imaginació artística. Es va erigir en símbol dels valors eterns.
Les seves obres combinaven influències cubistes amb un estil cada cop més precís de pintura paisatgista. Va escriure al seu amic Ricart: “Res de simplificacions ni d’abstraccions(...) el que m’interessa més és la cal·ligrafia d’un arbre o d’una teulada; fullaper fulla, rameta per rameta, erba per erba i teula per teula.” Aquests comentaris es poden associar a pintures concretes. Al costat de La rodera, el 1918 Miró va fer Hort amb ase, on el cel i la terra apareixen pautats rítmicament. Després, a finals d’octubre, va abordar el mateix edifici a La casa de la palmera. El cel clar i la nítida frontalitat d’aquesta pintura resulten sorprenents, mentreque les formes rítmiques i circulars (carbasses, lluna, rellotge de sol i branques de la palmera) generen estructures compositives incrustades a la realitat.
Va tornar a Barcelona amb Mont-roig, l’església i el poble, sense acabar, i el va finalitzar l’estiu següent. Tot i que Miró no era pagès aquestes obres revelen el seu compromís amb la terra i amb el seu poble, amb un sentit del lloc i de laidentitat alhora atemporal i contemporani.

La seva estada a París va marcar un altre moment important. El 1920 fa el primer viatge a París i visita l’estudi de Picasso, estableix vincles amb el surrealisme i es fa molt amic de Breton i Eluard.
El 1932 es traslladà a Barcelona per problemes econòmics i sovint viatjà a París. Quan esclata la guerra ell es troba a Mont-roig treballant en 27pintures sobre masonite, alguna de les quals podem contemplar a l’exposició com Pintura, 1936. Se les emporta a París i allí es queda amb la seva família fins el final de la guerra.
El drama de la guerra civil es reflecteix en el nou llenguatge pictòric de l’artista. La part central de l’Exposició està dedicada a l’impacte que li causà la guerra civil espanyola. Així podem contemplar la sèrie dePintures salvatges o Natura morta del sabatot, de 1937 on retorna al realisme. A París realitzà algunes obres per encàrrec de la República com Aidez l’Espagne, 1937.

Posteriorment la Guerra Mundial fa que treballi en les Constel·lacions, una obra destacada és L’estel matinal,1940. Amb aquesta obra Miró estableix el vocabulari de símbols que es repetirà al llarg de tota la sèrie. La SèrieBarcelona, consta de cinquanta litografies amb personatges que van ser víctimes innocents dels conflictes bèl·lics.
Però el 1940 amenaçat per la invasió alemanya de França decideix tornar a Espanya i s’instal.la a Palma de Mallorca.

Finalment l’exposició mostra les obres monumentals realitzades els darrers anys de la dictadura franquista quan l’artista residia a Palma de Mallorca. Destaquen...