Josep Carner Y El Modernismo

1. L’experiència de l'exili, és a dir l'enyorament de Catalunya i la sensació de fracàs, de desfeta cultural, és un tema que Carner tracta sovint a partir de 1941. Enumera i explica 3 aspectesd'aquesta experiència a partir dels poemes corresponents als llibres Nabí i Llunyania de l'antologia.

Els tres aspectes que he triat són els següents:
1.- Reclusió, solitud i aïllament
Exiliat a Mèxicdes de 1939 fins al 1945, Josep Carner se sent reclòs i aïllat del món, i prova d’entendre el seu entorn, una tasca que, basant-se en la història del profeta Jonàs a la Biblia, li encomana Déu.
DeNabí, cant IV, p. 65
Fragment que he sel·leccionat:
“Déu juga, Déu ens tira lluny i mai no ens llença.
Canto son nom amb veu igual,
orb, doblegat, com esperant una naixença
dins la cavorcasepulcral.”
2.- Enyorament de Catalunya i Barcelona
Josep Carner exalta Bèlgica, el país que l’ha acollit en el seu exili, i el descriu com un indret de llum i claror, prades, aigua, ciutats i “bonesgents” que viuen plegades en pau.
Aquest indret on el poeta diu que voldria envellir si el destí li tingués reservada la mort en terra estrangera, s’assembla a la Catalunya que sempre ha somniat, a laseva terra, una Catalunya lliure de la dictadura feixista (“…amb soldats no gaire der debò…”), i una ciutat (es refereix a Barcelona) presidida pel gust per la música i l’art, i gaudint delstradicionals mercats a la plaça de les esglésies amb aliments abundants. Una ciutat amb cases antigues i noves, i grans avingudes arbrades. Una ciutat on infants i obrers no coneguin la tristor. Una ciutat, enfi, festiva, bonica i moderna on la gent pugui viure feliç.
De Llunyania, Bèlgica, pp.67-68
Fragments que he sel·leccionat:
“Si fossin el meu fat les terres estrangeres, 
m’agradaria fer-me vellen un país 
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís, 
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres…”
* * *
“… en una nació de bones gents plegades, 
com cor vora de cor ciutat...