Juego De Rol

John Locke
Filòsof empirista anglès(Wrington, Somerset, 1632 -Oaks, Essex, 1704). John Locke va ser també diplomàtic, teòleg, economista, professor de grec antic i de retòrica, i va aconseguir renom per les seves escrits filosòfics.

Va ser un dels iniciadors del liberalisme polític. Orientat cap a la carrera eclesiàstica, va estudiar primer en la Westminster School i després en la ChristChurch, a Oxford,onésvadoctorarel1658. encara que queda profundament descontent del tipus d’ensenyament rebut, que considera excessivament aristotèlic. Després de la mort del seu pare, la petita herència que va rebre li va permetre, renunciar a la carrera eclesiàstica, i es va inclinar cap a la ciència i en especial la medicina, estudis que no acaba, però en la pràctica de la qual va adquirir famareconeguda. Durant aquesta època, en la que es va orientar cap a les ciències empíriques, va ser nomenat membre de la Royal Society. Entre 1683 i 1688 va residir a Holanda. Després de la revolució anomenada «gloriosa» i l’expulsió del rei estuard i catòlic, Jacob II, Locke torna a Anglaterra, el 1689. El 1690 publica les seves dues obres més importants, Assaig sobre l’enteniment humà i Dos tractatssobre el govern civil. Aquesta última obra va influir en la teoria política que defensava una monarquia parlamentària. El 1691, i fins a la seva mort, es va establir a Oates, Essex. Allí va prendre part en la controvèrsia que susciten les seves dues obres més notables, que reedita i corregeix, i a la publicació d’altres, com Pensaments sobre l’educació (1693) i La raonabilitat del cristianisme(1695).
En la seva vida i en les seves obres va ser, al contrari que Hobbes, un «liberal». D’acord amb la seva vida, la filosofia de Locke s’orienta menys cap a l’especulació que cap a la pràctica; i pràctic és analitzar fins on arriba la capacitat de l’enteniment per conèixer, cosa plenament consistent amb el tipus de ciència que es desenvolupa en el s. XVII, sobretot a Anglaterra. Segons les sevespròpies paraules, pretén «investigar els orígens, l’abast i la certesa de l’enteniment humà» (veure referència). A ell es deu la formulació clàssica de l’empirisme anglès.

Tª epistemológica
La filosofía de Locke es considerada "empirista" en el sentido en que Locke afirma que la experiencia es la fuente y el límite de nuestros conocimientos. No se trata sólo de reconocer el valor de laexperiencia en el conocimiento, sino de considerar la experiencia como legitimadora y limitadora del mismo, que sólo podrá surgir del análisis detallado del conocimiento humano.
Es el primer filósofo que considera que el análisis del conocimiento es la primera actividad necesaria del filósofo, a fin de determinar bajo qué condiciones es posible decir algo verdadero, superando así los discursos"dialécticos".
Locke entiende por idea, al igual que Descartes, todo contenido mental. Sólo pueden proceder de la experiencia. La mente es como una hoja en blanco sobre la que la experiencia va grabando sus propios caracteres: todos nuestros conocimientos proceden de la experiencia o derivan de ella. Podemos distinguir dos tipos de experiencia. Una experiencia "externa", que nos afecta por vía de lasensación, y una experiencia "interna", que lo hace mediante la reflexión.
·La sensación es la principal fuente de las ideas. Los sentidos "transmiten a la mente", distintas percepciones, según el modo en que los objetos les afectan (colores, olores, movimiento, figura, etc.) produciendo en ella las ideas correspondientes.
·La reflexión, aunque no tan desarrollada y generalizada como la sensación,nos permite tener experiencia de nuestras actividades mentales (percepción, pensamiento, memoria, voluntad, etc.) lo que da lugar también a la creación de las ideas correspondientes.
Además, la combinación de la sensación y la reflexión pueden dar lugar a la creación de nuevas ideas, como las de existencia, placer y dolor.
Las ideas pueden ser simples y complejas:
·Las ideas simples son...