Kant i la Il·lustració

Comentari de text:

Per a Kant la Il·lustració és més que un període històric, Kant ho defineix com una actitud. Ser il·lustrat no consisteix en el seguiment o en la defensa d’una sèrie de tesis filosòfiques més o menys ben establertes i consolidades (bàsicament, la confiança en la idea de progrés o l’escepticisme, etc.), sinó que ser il·lustrat significa assumir una manera de copsar larealitat; consisteix en una forma de comprendre el món que ens aboca a una doble consideració de la racionalitat: com a crítica i com a responsabilitat alhora. La il·lustració permet a l’home ser capaç de pensar i d’utilitzar el coneixement., i sobretot ser capaç de prendre decisions per un mateix.

1. Situeu la importància de la raó en la filosofia moderna i contemporànea.

La raó entra a formarpart del món de la filosofía a partir que es centren els arguments en el terreny de la subjectivitat. Els convis socials, polítics i culturals que deixen enrera l’època medieval, suposen entrar a la filosofía moderna per mitjà de l’humanisme, el renaixement i la revolució científica amb nous esquemes conceptuals on es basa l’ús de la raó.
Des d’aquest moment es tendeix a una separació claraentre religió i filosofia, entre raó i fe. Es desenvolupava l’humanisme com a corrent vital que veia l’home com a centre i mesura fonamental de totes les coses enfront del teocentrisme.  Una major llibertat de pensament, allunyada del dogmatisme medieval, corresponent a un impuls considerable dels coneixements científics.
Destaquem pensadors com Hobbes, Copèrnic, Galileu, Descartes, Locke, Hume iKant.

En la filosofia contemporànea, es segueix en la preocupació pels temes socials i pel benestar de la humanitat. El fort desenvolupament de la ciència fan trontollar els fonaments filosòfics coneguts fins al moment. La raó es centra en el pensament científic, en el que es verdader i comprovable. Pren molta més força el racionalisme .

S’estableix una nova funció de la filosofia com assegurarla certesa del coneixement humà, posa com a missió fonamentar el subjecte en la seva confiança en la recerca del saber.
La raó, basada en el pensament crític, va més enllà de les impressions. Els raonaments requereixen claretat, exactitud, precisió, evidència i equitat. Per tant, l’individu ha de tenir una vessant analítica i avaluadora per entendre el context i distingir el raonable d’allò noraonable, del vertader del fals.
La raó utilitza un procés en que fa servir el coneixement i la intel·ligència per arribar de forma efectiva a les conclusions, a les posicions més raonables i justificades d’un tema.
Destaquen Marx, Nietzsche, Sartre, Khun, Ortega y Gasset.

2. Comenteu algun autor que sigui crític amb la confiança moderna en la veritat i la racionalitat.

La filosofiamoderna interroga sobre el sentit mateix de l’esforç racionalitzador de la modernitat. Gairebé tots els filòsofs significatius en la modernitat han parlat sobre el sentit de l’activitat filosòfica.
Kant el que vol saber és si es poden fonamentar els coneixements humans o si, pel contrari, hi ha algun coneixement (en el seu cas: la metafísica) que no té fonamentació. La seva anàlisi pretén esbrinar sila pretensió de coneixement racional té (o no) límits. Kant afirma que abans de la filosofia crítica es pensava que el coneixement deriva de les categories que usem per a comprendre la realitat, enteses com a categories objectives, anteriors a la nostra consciència. El que fa Kant és mostrar que les categories que emprem per a ordenar el món són producte del subjecte: no hi ha categories"objectives" del món, sinó una determinada forma a partir de la qual el subjecte es mou i es regula -en la mesura en què és subjecte d'experiències.  El coneixement és quelcom construït i que la realitat està completament determinada per les categories de la raó humana. És la raó humana, la que determina què pugui ser objecte de la nostra experiència, és a dir, la que determina què pot ser el món per a...