KARL KRAUS

 

 

Karl
 Kraus
 
La
 novetat
 lingüística
 del
 periodisme
 a
 
 
Die
 Fackel
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
CARLOS
 MARCHANTE
 TUR
 
Hª
 PENSAMENT
 CONTEMPORANI
 
UF1.
 LA
 VIENA
 DE
 WITTGENSTEIN
 

 


 


 

 

 

 
En
 aquest
 treball
 em
 disposo
 a analitzar
 la
 vida
 i
 obra
 del
 
escriptor
  i
  periodista
  Karl
  Kraus,
  un
  dels
  personatges
  mes
 
influents
 en
 el
 món
 de
 la
 comuncació
 de
 finals
 del
 segle
 
XIX
  i
  principis
  del
  segle
  XX
  a
  Viena,
  fen
  especial
  èmfasi
  en
 
el
 seu
 “anti-­‐periodic”
 Die
 Fackel.
 
 

 Karl
  Kraus
  va
  ser
  un
  important
  escriptor
  i
  periodista
 
austríac,
  conegut
  com
  a
  satíric,
  assagista,
  autor
 
d’aforismes,
  dramaturg
  i
  poeta.
  Se’l
  considera
  un
  dels
 
més
  significatius
  escriptors
  satírics
  de
  la
  llengua
  alemanya
  del
  segle
  XX,
  i
 
sobretot
  és
 conegut
  per
  la
  seva
  crítica
  enginyosa
  de
  la
  premsa,
  la
  cultura
  i
  la
 
política
 alemanya
 i
 austríaca.
 


 

 
PRIMERS
 ANYS
 

 
Kraus
  va
  néixer
  en
  una
  família
 jueva
 adinerada
  en
 Gitschin,
 Bohèmia,
 Imperi
 
Austro-­‐Hongarès.
  La
  família
  es
  va
  traslladar
  a
 Viena el
 1877.
 La
  seva
  mare
  va
 
morir
 el
 1891.
 

 
Kraus
 es
 va
 inscriure
 com
 estudiant
 de
 lleis
 en
 la
 universitat
 
de
 Viena
 el
 1892.
 Al
 començament
 d'abril,
 d'aquest
 mateix
 
any
 va
 començar
 a
 contribuir
 amb
 el
 diari
 Wiener
 Literatur-­‐
zeitung,
  començant
  amb
  la
 crítica
  amb
  “Gerhart
 
Hauptmann's
  Diw
  Weber”.
  Al
  voltant
  d'aquesta
  època,
 
sense
  èxit
  va
  intentar
  ocupar-­‐se
  com
  a
  actor
  en
  un
  petit
 
teatre.
 El
 1894
 canvia
 d'estudis
 cap
 a
 la
 filosofia
 i
 literatura
 
germana.
 
 

 
La
  Viena
  finisecular
  i
  de
  principis
  de
 segle
  era,
  en
  aquell
  moment,
  un
  potent
  pol
 
d'atracció
 per
 als
 intel·∙lectuals
 del
 debilitat
 Imperi,
 especialment
 per
 als
 jueus.
 
Les
  lletres,
  l'art
  i
  el
  saber
  es
  van
  veure
  especialment
  afavorits,
  exhibint
  una
 
esplendor
 només
 comparable
 al
 dels
 millors
 temps
 de la
 història
 d'Occident.
 És
 

la
  Viena
  de
  Robert
  Musil
  i
  dels
  pintors
  Oskar
  Kokoschka
  i
  Gustav
  Klimt,
  del
 
filòsof
  Ludwig
  Wittgenstein
  i
  del
  dramaturg
  Frank
  Wedekind,
  de
  l'arquitecte
 
Adolf
  Loos,
  del
  músic
  Gustav
  Mahler
  i
  del
  pare
  de
  la
  psicoanàlisi,  Sigmund
 
Freud.
  No
  obstant
  això,
  aquesta
  "Atenes
  del
  segle
  XX"
  portava
  en
  les
  seves
 
entranyes
  la
  fórmula
  de
  la
  seva
  pròpia
  destrucció.
  I
  si
  aquesta
  per
  a
  molts
  va
 
representar,
 en
 paraules
 de
 Hermann
 Broch,
 un
 "Apocalipsi
 feliç",
 per
 Kraus
 va
 ser
 només
 l'avantsala
 de
 l'Apocalipsi;
 la
 felicitat
 hauria
 d'estar
 en
 una
 altra
 part.
 
És
  en
  aquest
  sentit
  que
  Kraus
  no
  comparteix
  la
  candidesa
  amb
  què
  alguns
 
intel·∙lectuals,
 com
 Stefan
 Zweig,
 la
 van
 mitificar:
 "Difícilment
 hi
 hagi
 una
 ciutat
 
europea
  on
 ...