LA 2 guerra mundial

OBJECTIUS PROVA FINAL DE FILOSOFIA 3a AVALUACIÓ
La prova final de filosofia d’aquesta tercera avaluació constarà de 2 parts:
1a part: respondre 3 preguntes (2 punts cadascuna). Per tal de superar
satisfactòriament aquesta part haureu de ser capaços de:

1.- La relació natura i cultura segons Freud: allò, superjó i jo. Saber definir-la i
relacionar-ho amb aspectes concrets de la vida.Sigmund Freud va crear la psicoanàlisi per tal d'explicar certes conductes que le filosofía en si no podía explicar/resoldre a finals del Segle XIX.

Psicoanàlisi: parteix de la hipòtesi de que gran part de la nostra consducta està determinada per procesos mentals inconscients i que ens són totalment desconeguts.

Segons Freud la nostra ment està estructurada en 3 nivells:

L'allò (id):està més lligat a la naturalesa animal de l'ésser humà. És la instància mental d'on procedeixen els nostres desitjos de forma inconscient i que no comporten cap lógica. Està condicionat per 2 grans principis:
eros (desitg sexual)
tánatos (impuls agressiu)

Jo (Ego): és la instància que ctúa de mediadora entre els desitjos de l'allò i la repressió del Superjó. Actúa de canalitzador de la ràbia.SuperJo (Superyo): representa l'assimilació de les normes socials i culturals que rebem a través de l'educació des de ben petits. És la interiorització de les pautes de conducta que constitueixen la nostra moral.
Ex: un home amb pederàstia (allò) si el superjo li funciona be, fa que la pederastia no es manifesti perque sap que aquell comportament no és el correcte.


2.- Saber definir iexemplificar els principals mecanismes de defensa proposats
per Freud.

Sublimació: compensació socialment adaptada d'un desitg inconscient.
Ex: Anar de caça, jocs violents

Desplaçament: alliberar la ràbia sobre un objecte substitutori
Ex: un sac de boxeig, una porta...

Projecció: Culpar als altres de un error propi.
Ex: Ens han ficat gol perque el nostre porter és dolent. Podría haberbaixat a defensar.

Imaginació compensatòria: consisteix en recrear una situació en la que compensem un sentiment negatiu.
Ex: Quedes malament davant de tota la classe i t'imagines deixant malament a qui t'ho a fet a tu.

Racionalització: Justificar una mala acció de forma argumentativa:
Ex: Et montes una pel·lícula o discurs per a argumentar un error.
3.- Indicar les diferents definicionsd’ésser humà al llarg de la història i saber
valorar-les críticament.

Animal racional:(dotat de raó) aminal dotat de raó. El problema és que tambè som irracionals
Ex: Quan ens enamorem.

Animals dotats de llenguatge: el problema és que la majoria d'animals tenen llenguatge propi.
Ex: Formigues i abelles.

KARL MARX: l'ésser humà és un ésser transformador que necessita de l'activitat.
Ex: lidius a un nen que s'estigui quiet i ho passarà malament, perquè necessitem fer activitats.

Homo Ludens: éssers juganers, entenent que el joc s'amplia a la major part dels ámbits de la nostra vida. El problema és que no engloba a totes les edats de l'ésser humà.

Homo Sapiens: ésser dotat d'esperança. El problema és que pot perdre l'esperança i seguint sent humà.

LA DEFICICIÓ MÉS VÀLIDAE. Cassiner “Antropologia Filosòfica”: ens defineix com a animals simbòlics.

4.- Definir i exemplificar la capacitat simbòlica en l’ésser humà.

Tots tenim la capacitat d'adquirir i utilitzar el llengatge simbòlic per tal de relacionar-nos amb l'entorn o amb nosaltres mateixos. El procés evolutiu ha creat una estructura cerebral capaç de interpretar simbols.
Ex: La lletra “A”--> la veiem i laidentifiquem.

Els humans són els únics animals capaços de crear símbols, és a dir, signes arbitraris que representen objectes o conceptes i que aprenem gràcies a la nostra cultura.
Els símbols tambè tenen un valor sentimental. El més propi d'un símbol és el seu valor representatiu degut desperta a la nostra ment la idea que té per a nosaltres.
De tots els símbols que utilitzem els...