La bella dama del tramvia

JOSEP CARNER- La bella dama del tramvia

El poema “La bella dama del tramvia” està situada dins del llibre Auques i Ventalls, escrita l’any 1914 per Josep Carner. Aquest va néixer a Barcelona el 1884 i va morir a Brussel·les el 1970.  Va ser un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com “El príncep dels poetes catalans” i el màxim representant de la poesianoucentista. Auques i ventalls és un llibre d’ambientació ciutadana, sobre Barcelona, i ho fa des de la lírica que caracteritza a l’autor i per donar molta importància de tot allò urbà, en aquest cas a una Barcelona ideal.

El tema principal d’aquest poema, també representatiu en les obres de la segona etapa de Carner, és l’amor fugaç i efímer i sobretot que té relació amb tot allò urbà. Aixídoncs, viem que l’autor idealitza una dama que espera el tramvia, però alhora fa una comparació indirecta amb la bella Barcelona de l’època.

El poema es pot dividir en tres parts: la primera part que correspondria a les tres primeres estrofes, on Carner idealitza la dama i n’agafa el pretext. La segona part que correspon a la quarta, cinquena i sisena estrofa, on desrealitza el pretext i l’últimapart que és la estrofa final on explica el seu pensament final ideal. Tot i així, podem dir que cada estrofa explica i representa diferents moments de la trama.

A la primera estrofa, per exemple, se’ns situa l’espai, la parada d’un tramvia, probablement un de Barcelona.  Ens parla de la diversitat de gent que es pot trobar en un tramvia,  destacant una dama molt bella. Quan anomena aquestasenyora, diu que és eterna, volent dir que sempre perdurarà el record d’aquesta dama en la seva memòria.

Durant tota la segona estrofa, Carner ens descriu com és aquesta dama, un dama que desperta desig de tots els que estan en aquella parada perquè és molt bella i suposa que deu ser d’un país exòtic o molt civilitzat.

És en la tercera estrofa quan el tramvia està apunt de marxar, i Carnersap perfectament el que suposarà això, que la Dama marxarà i no la veurà més. És per això que acaba l’estrofa amb el dubte de pujar o no al tramvia. I dubta de la real perfecció de la dama, ja que diu que si pugés al tramvia, potser aquella dama no seria tan perfecte com se l’imagina.

És així com acaba la primera part del poema i comença la quarta estrofa, responent la pregunta que s’haviaqüestionat anteriorment. És un no contundent, que no deixa possibilitat a cap altra resposta. Diu que més val que s’allunyi ja que si la coneixes bé, la realitat xocaria fortament amb el que havia imaginat en un principi. Ja que ell ha idealitzat la dama i si pugés al tramvia segurament s’emportaria una decepció.

És en la cinquena estrofa quan comença a desmerèixer i desprestigiar la dama. Diu que elmés segur és que no seria una dama pura, ni culta. I que la realitat és així, enganyosa.

Els dos primers versos de la següent estrofa continua parlant de la realitat en que es veu desprestigiada la dama, ja sigui pel seu comportament, per la seva forma de ser o per la seva forma de parlar. I als dos últims versos, aconsella als poetes que no agafin el tramvia, sinó que vagin a peu. Ja que ésmillor la solitud, ja que s’ha d’anar a poc a poc per aconseguir l’alta bellesa duradora, i no la bellesa fugaç com la Bella dama del tramvia.

I per últim, a la setena i última estrofa Carner fa una reflexió explicant el xoc entre l’irreal i la realitat ja que aquesta última provoca sempre confusió. Diu que la majoria de les esperances són fugaces com la bella dama del tramvia. Crida al joventperquè vagi en compte amb això, que no sigui fantasiós, ja que totes les il·lusions són com les del poema.

Per una banda, els personatges que apareixen en aquest poema són, principalment la dama, i tots els que esperen el tren també.

I per l’altra, pel que fa a l’espai, tal i com s’ha dit anteriorment, és la parada del tramvia. L’acció està situada al segle XX, amb el noucentisme com a...