La ciudad romana de pollrntia
Páginas: 19 (4664 palabras)
Publicado: 20 de enero de 2011
MARTA CATALÀ NICOLAU
LA CIUTAT ROMANA DE POLLENTIA.
El jaciment de Pollentia es troba ubicat dins del terme municipal d’Alcúdia, al nord de Mallorca, on es separen la badia de Pollença i la d’Alcúdia. Les coordenades de l’emplaçament son 3º 7'18.51" lon, 39º 51' 0.05" lat.
La situació de la ciutat respon a motius estratègics i majoritàriament comercials. Abans de laromanització l’emplaçament havia estat ocupat per un hàbitat indígena de l’edat de ferro, del qual en queden restes de peces d’importació grega i púnica.
La data de fundació que es coneix a través de les fonts clàssiques és l’any 123 aC., quan el magistrat romà Quint Cecili Metel Baleàric, membre d’una important família romana de l’època tardorrepublicana, arribà a les Balears i fundà lesciutats de Palma i Pollentia, portant-hi 3000 colons d’entre els “romans d’Ibèria”
Durant l’època medieval la població es desplaçà un poc més a nord, establint-se a l’actual Pollença. Gairebé la totalitat del terreny que ocupava la ciutat romana es troba sota camps de conreu i terrenys sense edificar, fet que facilita la seva excavació i documentació.
Pel que fa a les fontshistoriogràfiques, la primera noticia relativa a Pollentia la trobem amb Strabó, que escriví més o menys cap al canvi d’Era. En el seu text diu: “ De les Gymnesiai, la major té dues ciutats, Palma i Pollentia, de les quals Pollentia s’aixeca en la part oriental de l’illa, mentre que l’altra s’aixeca en la part occidental”. Més endavant ofereix dades sobre la seva fundació: “ La lluita contra els piratesbaleàrics fou motiu de l’expedició de Metellus, en la qual adquirí el sobrenom de Balearikós i fundà les ciutats ja mencionades ...introduí tres mil colons trets d’entre els romans d’Iberia. Així mateix cita les dues ciutats com a póleis, com a unitats independents.
Després de Strabó, el geògraf P. Mela cita: “ En la Major les colònies de Palma i Pollentia”. És important el fet que lesciti com a colònies.
La següent referència la trobem amb Plinius, més o menys tres quarts de segle després de la de Strabó i uns quaranta anys després de Mela. Aquest es refereix a les ciutats com a oppida i menciona el seu caràcter de municipium civium romanorum.
Basant-se en aquestes fonts clàssiques, V. Furió, entre d’altres, planteja la possibilitat de que l’emplaçament del’antiga Pollentia no fos on es troba l’actual Pollença, ni tampoc a Colonya (Colonia) o a Bocar (on hi trobaren restes romanes), com creien alguns estudiosos. Furió apostava per un solar a Alcúdia, els camps de Santa Ana.
Intervencions arqueològiques.
Diversos han estat els períodes d’excavació i els arqueòlegs que han treballat per descobrir els secrets de la ciutat, que encara generamoltes incògnites, i molta ha estat la literatura sorgida arran d’aquests estudis.
Les primeres excavacions regulars foren finançades per l’estat, i s’iniciaren cap a l’any 1923, sota la direcció de D.Juan LLabrés i D.Rafel Isasi, quan el primer obtingué el permís oficial i una subvenció de 5000 pessetes de Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes. D’aquestes sols es va publicar unaMemòria l’any 1934. Les excavacions continuaren però es veren interrompudes l’any 1926 per la mort de Gabriel Llabrés (el seu fill agafà el relleu) i, més tard, per la Guerra Civil. Les troballes foren espectaculars i nombroses . Actualment els bronzes es troben al Museo Arqueológico Nacional. Altres troballes importants foren l’estendard del Collegium Iuvenum, un esculapi o un cap de cavall.
L’any1939 Isasi escriví uns diaris amb una acurada documentació gràfica on ens il·lustrava les nombroses troballes que anaven fent.
L’any 1944 inicià les seves investigacions Lluís Amorós, qui dirigí en 1949 l’excavació de la necròpoli de Ca’n Fanals juntament amb Almagro, i codirigí l’any 1952 l’excavació del teatre amb Almagro i Arribas.
Apareix aquest mateix any la Bryant...
LA CIUTAT ROMANA DE POLLENTIA.
El jaciment de Pollentia es troba ubicat dins del terme municipal d’Alcúdia, al nord de Mallorca, on es separen la badia de Pollença i la d’Alcúdia. Les coordenades de l’emplaçament son 3º 7'18.51" lon, 39º 51' 0.05" lat.
La situació de la ciutat respon a motius estratègics i majoritàriament comercials. Abans de laromanització l’emplaçament havia estat ocupat per un hàbitat indígena de l’edat de ferro, del qual en queden restes de peces d’importació grega i púnica.
La data de fundació que es coneix a través de les fonts clàssiques és l’any 123 aC., quan el magistrat romà Quint Cecili Metel Baleàric, membre d’una important família romana de l’època tardorrepublicana, arribà a les Balears i fundà lesciutats de Palma i Pollentia, portant-hi 3000 colons d’entre els “romans d’Ibèria”
Durant l’època medieval la població es desplaçà un poc més a nord, establint-se a l’actual Pollença. Gairebé la totalitat del terreny que ocupava la ciutat romana es troba sota camps de conreu i terrenys sense edificar, fet que facilita la seva excavació i documentació.
Pel que fa a les fontshistoriogràfiques, la primera noticia relativa a Pollentia la trobem amb Strabó, que escriví més o menys cap al canvi d’Era. En el seu text diu: “ De les Gymnesiai, la major té dues ciutats, Palma i Pollentia, de les quals Pollentia s’aixeca en la part oriental de l’illa, mentre que l’altra s’aixeca en la part occidental”. Més endavant ofereix dades sobre la seva fundació: “ La lluita contra els piratesbaleàrics fou motiu de l’expedició de Metellus, en la qual adquirí el sobrenom de Balearikós i fundà les ciutats ja mencionades ...introduí tres mil colons trets d’entre els romans d’Iberia. Així mateix cita les dues ciutats com a póleis, com a unitats independents.
Després de Strabó, el geògraf P. Mela cita: “ En la Major les colònies de Palma i Pollentia”. És important el fet que lesciti com a colònies.
La següent referència la trobem amb Plinius, més o menys tres quarts de segle després de la de Strabó i uns quaranta anys després de Mela. Aquest es refereix a les ciutats com a oppida i menciona el seu caràcter de municipium civium romanorum.
Basant-se en aquestes fonts clàssiques, V. Furió, entre d’altres, planteja la possibilitat de que l’emplaçament del’antiga Pollentia no fos on es troba l’actual Pollença, ni tampoc a Colonya (Colonia) o a Bocar (on hi trobaren restes romanes), com creien alguns estudiosos. Furió apostava per un solar a Alcúdia, els camps de Santa Ana.
Intervencions arqueològiques.
Diversos han estat els períodes d’excavació i els arqueòlegs que han treballat per descobrir els secrets de la ciutat, que encara generamoltes incògnites, i molta ha estat la literatura sorgida arran d’aquests estudis.
Les primeres excavacions regulars foren finançades per l’estat, i s’iniciaren cap a l’any 1923, sota la direcció de D.Juan LLabrés i D.Rafel Isasi, quan el primer obtingué el permís oficial i una subvenció de 5000 pessetes de Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes. D’aquestes sols es va publicar unaMemòria l’any 1934. Les excavacions continuaren però es veren interrompudes l’any 1926 per la mort de Gabriel Llabrés (el seu fill agafà el relleu) i, més tard, per la Guerra Civil. Les troballes foren espectaculars i nombroses . Actualment els bronzes es troben al Museo Arqueológico Nacional. Altres troballes importants foren l’estendard del Collegium Iuvenum, un esculapi o un cap de cavall.
L’any1939 Isasi escriví uns diaris amb una acurada documentació gràfica on ens il·lustrava les nombroses troballes que anaven fent.
L’any 1944 inicià les seves investigacions Lluís Amorós, qui dirigí en 1949 l’excavació de la necròpoli de Ca’n Fanals juntament amb Almagro, i codirigí l’any 1952 l’excavació del teatre amb Almagro i Arribas.
Apareix aquest mateix any la Bryant...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.