La comunicación. principios básicos

TEMA 23

La Comunicació

Principis bàsics de la comunicació

Concepció clàssica:

Explicat per la teoria: estímul - resposta basada en 4 elements:

Emissor - Transmetre missatge - Espera resposta
Receptor - Rep missatge
Missatge - Concepte, pensament o imatge del que desitja transmetre l’emissor
Mitjà - Transport o canal a través del qual es transmet el missatge.

. Si no hi hamissatge no hi ha comunicació – és necessari per formular la definició dels 4 elements.

. La Paraula camp privilegiat de la comunicació humana – Comunicació verbal

. Receptor + emissor – sense transmetre informació - situació no comunicació

A partir anys 50-60:

Les Ciències socials s’ interessen en contingut i funcions comunicatives de les actituds corporals i gestos - Comunicació noverbal

Watzlawick 1981- “és impossible no comportar-se, no es pot no comunicar”.
No dir o fer res en una situació d’exposició social comunica quelcom.

En moltes ocasions la comunicació més important prové del que no s’ha dit.

Actualment:

L’element bàsic de la comunicació es el comportament total verbal i no verbal, en un determinat context.

El context i canal adquireixen importància– MC Luhan – el mitjà es el missatge.

Escola de Palo Alto- utilitzem 2 categories de senyals:

• Els senyals digitals: les paraules, comprensibles a partir d’un determinat codi.

• Els senyals analògics: gestos, postures que no remeten a codis concrets.

Canal verbal - utilitzat per transmetre informació, instruccions i explicacions conscients i racionals.

Canal no verbal -utilitzat per negociar les actituds interpersonals, manifestar emocions i expressar intencionalitat.

Estratègies fonamentals de la comunicació

Mucchielli (1998) – comunicació= intercanvi social entre actors, presents en una situació llurs referents i representació es comparteix,que afecta a 5 dimensions fonamentals:

a) L’estratègia informativa: Tota comunicació aporta necessàriamentinformació.

b) L’estratègia de col·locació: l’ importància del posicionament emissor - receptor.
Mucchielli (1998) - Qui sóc jo per a tu? - Qui ets tu per a mi?

c) L’estratègia de mobilització: l’acte de comunicació constitueix sempre en un intent d’influenciar en algú altre.

d) L’estratègia de relació: fenomen de simpatia - antipatia. Tota comunicació determina la naturalesa de la relació que espretén mantenir amb un interlocutor.

e) L’estratègia normativa: per comunica es necessita d’un sistema mínim de regles compartides. Algunes normes o seqüències de comportament són molt semblants en diverses cultures. Moltes altres difereixen notablement d’una cultura a altra el que suposa un desafiament a la comunicació interpersonal entre interlocutors de diferent origen i procedència.
Elguia, ha de conèixer i manejar mínimament les normes de trobada, tant les més universals, com les més específiques de la comunitat cultural amb la que tracta.

Tècniques de comunicació oral

Segons Francesc Puigpelat, hi ha cinc principis bàsics de la comunicació oral: L’empatia, la participació, la síntesi, la concreció i l’atenció.
L’empatia. Sempre ens hem de posar en el lloc del que ensescolta.. Hem de connectar amb el públic i el millor és conèixer aquest públic, què vol i quines expectatives té de la nostra exposició.
La participació. Si el receptor està integrat en l’explicació estem creant motivació, la tècnica de les preguntes per donar nosaltres les respostes és molt bona. Preguntar és fer partícips als receptors de la comunicació.
Síntesi. Hi ha una capacitat limitada enels receptors i aquesta s’ha de conèixer i deduir.
Hem de ser concrets i clars. No repetir conceptes. No parlar massa ràpid.
Concreció. Sempre es recorden més les anècdotes, les histories,...que les dates, els autors. Hem d’explicar l’estructura del que explicarem, avisar quan queda, si estem acabant...
Atenció. “Mentre jo parlo tothom m’escolta”, això és un error del comunicador. Hem...