La Convenció Unesco 2005

MARCS INSTITUCIONALS I LEGISLATIUS
PAC 3: LES LLEIS I INSTITUCIONS CULTURALS – EUROPA
La Convenció UNESCO sobre la protecció i promoció de la diversitat de les expressions culturals (2005)

Jordi Sastre i Galdón Màster en Gestió Cultural Universitat Oberta de Catalunya Maig de 2011

1. Antecedents i context Els efectes comercials de la globalització han facilitat la multiplicació delsintercanvis comercials i s'ha posat de manifest que els productes culturals són una important font econòmica, generadora de riquesa i de llocs de treball. Juntament amb l'obertura de mercats s'ha produït un progrés de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que constitueixen una via per a la participació a la vida social, cultural i econòmica per al conjunt de les cultures i lesllengües. No obstant, els mercats nacionals i internacionals han vist l'emergència d'operadors comercials que han arribat a constituir oligopolis que actuen en posicions dominants. Paral·lelament aquests conglomerats empresarials han aprofitat les sinergies de la convergència tecnològica i dels processos de concentració empresarial del sector cultural per expandir-se globalment. Aquestes dinàmiquesneoliberals han estat vistes per molts estats, creadors, productors i difusors culturals com una amenaça davant els que es trobaven fora dels circuits oficials i, per tant, contra la diversitat cultural. Davant d'aquest context, podríem situar els antecedents de l'aprovació de la Convenció sobre la Protecció i la Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals (d'ara endavant la Convenció) a laresolució de la Ronda d'Uruguai i la creació de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) el 1994, on la cultura es va incloure en els tractats internacionals del lliure comerç, com defensaven els EUA. Podríem considerar que aquest fet va suposar la “mort de l'excepció cultual1”, que anava lligada a un ideari de defensa de la identitat cultural. A partir d'aquí es va produir un canvi d'estratègialiderada per estats i organismes internacionals encaminats a defensar i promoure la diversitat cultural mundial. La Conferència Intergovernamental sobre Polítiques Culturals per al Desenvolupament, organitzada per la UNESCO el 1998, va establir que el desenvolupament sostenible i el dinamisme cultural estaven íntimament lligats i es va aprovar un pla d'acció que marcava que "la finalitat de lespolítiques culturals és fixar objectius, crear estructures i obtenir recursos per crear un medi humà favorable" 2. El Consell d'Europa es va posicionar en la mateixa línia en una declaració adoptada l'any 2000, que establia que les polítiques culturals havien de respectar i afavorir la diversitat cultural, esdevenint un complement necessari de la política comercial. Paral·lelament, a la reunió del G8que va tenir lloc a Okinawa el mateix any es va declarar que els estats membres tenien la diversitat cultural com una prioritat i reconeixien el treball d'organitzacions internacionals, com la UNESCO, en aquest camp. El novembre de 2001, una setmana abans del llançament de la nova ronda de negociacions de l'OMC, la UNESCO va aprovar la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural, amb lavoluntat que fos una referència tan poderosa com la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquest suport per legitimar la UNESCO perquè s'encarregués de crear un instrument internacional
2

sobre diversitat cultural també va comptar amb el beneplàcit de la Xarxa Internacional sobre Política Cultural, que aplegava els ministres de Cultura de 62 països (2003). I, finalment, la Comissió Europea(2003), que es va implicar de ple en el procés, va concloure que "els ministres de Cultura van destacar la necessitat de salvaguardar i fomentar la diversitat cultural, i van mencionar en aquest sentit que un document internacional de la UNESCO podria ser la resposta jurídica adequada a escala internacional"3 Tota aquesta estratègia diplomàtica conjunta anava encaminada a crear un instrument...