La Cr Nica

LA CRÒNICA
1.- CONCEPTE
La crònica és un gènere periodístic híbrid (informatiu i valoratiu) que narra un fet
d'actualitat on el periodista afegeix la interpretació dels fets. És una notícia ampliada
(respon a què, qui?, quan?, on?, com? i per què? ) això és, la informació d'un
succés,pormenoritzat i comentat pel periodista que l'arrplega. Exigeix la presència del
perodista en el lloc dels fets.2.- FUNCIONS
Són tres: informar, formar i entretindre .
 La crònica informa, encara que açò no sol ser la seua missió principal, ja que les
dades es poden conèixer amb antelació. L'ingredient subjectiu de la crònica no significa
que el cronista desvirtue els fets ja que la qla veracitat ha de presidir sempre qualsevol
treball periodístic.
 La crònica ajuda els lectors a formar la seua pròpiaopinió, ja que aquests solen fer
seues les valoracions dels cronistes, doncs, en certa manera, s'identifiquen amb ell.
 La crònica entreté, a causa que la varietat estilística, propera al llenguatge literari,
és una de les seues característiques fonamentals.
3.- ESTRUCTURA DE LA CRÒNICA
E l titular és el primer element per atreure el lector. Ha de ser atractiu i enunciar el
tema.
Està format peltítol i pot anar acompanyat de “avantítol i subtítol”. L'habitual és que
continga elements interpretatius, deixant clar que no es tracta d'una notícia.
L'entrada o entradilla pot ser independent o estar constituïda pel primer paràgraf del
cos. Ha de tenir força i ser atractiva. En general, no conté la informació principal, sinó una
apel·lació noticiosa, una anècdota curiosa o cridanera, un judiciencertat i convincent, una
descripció, una dada sorprenent o una expressió exagerada. Sol ser freqüent el recurs
d'incloure algun interrogant per animar el lector a buscar la resposta en el cos o
desenvolupament. Ha de ser concísa, clara, breu i contundent.

El cos desenvolupa el contingut de la crònica barrejant informació amb interpretació.
Té en compte la llibertat del cronista per narrar els fetsi per tant pot donar més
importància al fet objectiu o, per contra, destacar la interpretació i la valoració del mateix.
Respon a les 6 preguntes bàsiques: què, qui, on, com, quan, com i perquè. Ha
d'articular-se com una unitat amb el seu principi, desenvolupament i final i mantindre
l'atenció del lector fins el final.
De vegades, encara que no sempre, el cos acaba amb una conclusió que és unafrase
o paràgraf de tancament atractiu que es relacione amb el paràgraf d'entrada.
EXEMPLE: PARTS DE LA CRÒNICA

3.- LLENGUATGE/ESTIL DE LA CRÒNICA
En la crònica s'utilitza un llenguatge senzill, pla i directe en el qual predominen les
frases curtes i els paràgrafs breus. Però aquest gènere admet també pinzellades literàries
que faciliten al cronista la construcció del seu propi estil personal :descripcions amb
molts adjectius, recursos estilístics variats (comparacions, metàfores, repeticions, etc.),
girs i construccions creatives, així com un vocabulari col·loquial. Es tracta d'aconseguir un
estil amè, que incloga anècdotes, curiositats, expressió d'emocions, etc.
Claredat, senzillesa, precisió, concisió i llibertat estilística són claus en la redacció
d'una crònica.

EXEMPLE DELLENGUATGE D'UNA CRÒNICA

3.- CLASSES DE CRÒNICA
Segons la intencionalitat del cronista, podem distingir tres tipus de cròniques:
 La crònica informativa: el cronista es limita a informar sobre un succés sense emetre
opinions.
 La crònica interpretativa: el cronista ofereix la informació i afegeix, a més, la
interpretació dels fets. Estil més literari.
 La crònica d'opinió: el cronista informa i opinasimultàniament (cròniques de futbol,
taurines o d'alguns altres esports).
Segons el seu contingut les cròniques es classifiquen en:
 Crònica de successos o crònica negra: tracta temes delictius, violència en general,
catàstrofes...
 Crònica judicial: és la més especialitzada, ja que exigeix conèixer el llenguatge i la
tècnica judicials per poder explicar i valorar el succeït.
 Crònica...