La crisi econòmica mundial
Páginas: 5 (1071 palabras)
Publicado: 16 de septiembre de 2012
LA CRISI ECONÒMICA MUNDIAL
1. On i com comença
Els bancs i les institucions financeres nord-americanes van condecir préstecs per comprar habitatges encara que el client no fos prou solvent i pogués tenir dificultats per tornar el capital inicial més els interessos.
Aquests préstecs hipotecaris es consideraven arriscats perquè el client podia deixar de pagar en qualsevol moment, de maneraque la propietat de l’habitatge passava al banc.
Al principi, aquests crèdits subprime o d’alt risc, semblaven beneficiosos per a ambdues parts perquè eren més les persones que podien accedir a un habitatge i les entitats financeres guanyaven més diners amb els interessos.
A causa de la gran demanda de crèdits que concedien, els bancs no van tenir prou liquiditat per continuar concedint-los. Perobtenir els diners que calien, van vendre els crèdits immobiliaris a uns altres bancs en forma de bons (un bo és un instrument de deute en què l’emissor es compromet a tornar els diners pagant-ne un interès addicional en un període de temps determinat).
Però, va arribar el moment en que el mercat immobiliari nord-americà es va saturar i es va frenar la venda d’habitatges. A més, els tipusd’interès pels crèdits van començar a pujar i molts dels clients que havien contret hipoteques no les van poder pagar.
Els bancs es van trobar que tenien molts habitatges enlloc de recuperar diners. Com que hi havia moltes cases en venda, els preus van baixar.
2. Com la crisi immobiliària va esdevenir financera
En caure el preu dels habitatges, va caure també el valor dels bons. Els inversors debons, molts dels quals eren bancs estrangers, van començar a retirar el seu capital. La liquiditat dels bancs nord-americans va anar caient i molts van haver de tancar. La fallida d’aquests bancs va provocar l’enfosament de les borses comercials més importants del món, perquè els mercats financers són globals, és a dir, els bancs poden fer operacions a qualsevol lloc del planeta gràcies a lesnoves tecnologies.
3. Com arriba a Europa la crisi financera
Algunes de les entitats que van comprar bons hipotecaris als EEUU eren europees i els bons no valien el preu que se n’havia pagat.
Uns altres bancs europeus, malgrat que no havien comprat aquests bons, tenien problemes de liquiditat; es van trobar que els mercats financers els tancaven els crèdits. Per tant, no podien pagar elsseus propis deutes i tampoc no podien continuar prestant diners.
4. Com repercuteix aquesta crisi en l’economia real
La magnitud de la crisi obliga els governs i les institucions internacionals a trobar-hi solucions: injectar diners en el sector bancari amb la finalitat de reactivar els préstecs i, consegüentment, l’economia.
Malgrat això, els bancs són refractaris a l’atorgament decrèdits. En aquest punt comença una delicada situació alimentada per la desconfiança.
Els ciutadans redueixen el consum de béns i serveis i això repercuteix en les empreses que, per la por del fracàs, paralitzen projectes empresarials que haurien generat ocupació. Altres empreses, en no poder accedir a préstecs per continuar la seva activitat, es veuen forçades a plegar.
Aquest conjunt decircumstàncies fa augmentar l’atur. Les famílies, sigui perquè s’han quedat sense feina o per por a quedar-se’n sense, tendeixen a reduir les despeses. Les empreses guanyen menys i retallen la plantilla.
La disminució de l’activitat econòmica suposa una reducció en el volum d’impostos recaptats; l’augment de l’atur fa augmentar les prestacions socials, i la necessitat d’endegar plans per afrontar la crisiprovoca un augment del dèficit públic, que és la diferència negativa entre els ingressos i les despeses de les administracions públiques d’un país en un període determinat.
Consegüentment, els estats es veuen obligats a portar a terme plans d’ajustament per tal de generar confiança en els inversors.
5. Com afecta la crisi els sectors productius
La crisi econòmica mundial que comença...
1. On i com comença
Els bancs i les institucions financeres nord-americanes van condecir préstecs per comprar habitatges encara que el client no fos prou solvent i pogués tenir dificultats per tornar el capital inicial més els interessos.
Aquests préstecs hipotecaris es consideraven arriscats perquè el client podia deixar de pagar en qualsevol moment, de maneraque la propietat de l’habitatge passava al banc.
Al principi, aquests crèdits subprime o d’alt risc, semblaven beneficiosos per a ambdues parts perquè eren més les persones que podien accedir a un habitatge i les entitats financeres guanyaven més diners amb els interessos.
A causa de la gran demanda de crèdits que concedien, els bancs no van tenir prou liquiditat per continuar concedint-los. Perobtenir els diners que calien, van vendre els crèdits immobiliaris a uns altres bancs en forma de bons (un bo és un instrument de deute en què l’emissor es compromet a tornar els diners pagant-ne un interès addicional en un període de temps determinat).
Però, va arribar el moment en que el mercat immobiliari nord-americà es va saturar i es va frenar la venda d’habitatges. A més, els tipusd’interès pels crèdits van començar a pujar i molts dels clients que havien contret hipoteques no les van poder pagar.
Els bancs es van trobar que tenien molts habitatges enlloc de recuperar diners. Com que hi havia moltes cases en venda, els preus van baixar.
2. Com la crisi immobiliària va esdevenir financera
En caure el preu dels habitatges, va caure també el valor dels bons. Els inversors debons, molts dels quals eren bancs estrangers, van començar a retirar el seu capital. La liquiditat dels bancs nord-americans va anar caient i molts van haver de tancar. La fallida d’aquests bancs va provocar l’enfosament de les borses comercials més importants del món, perquè els mercats financers són globals, és a dir, els bancs poden fer operacions a qualsevol lloc del planeta gràcies a lesnoves tecnologies.
3. Com arriba a Europa la crisi financera
Algunes de les entitats que van comprar bons hipotecaris als EEUU eren europees i els bons no valien el preu que se n’havia pagat.
Uns altres bancs europeus, malgrat que no havien comprat aquests bons, tenien problemes de liquiditat; es van trobar que els mercats financers els tancaven els crèdits. Per tant, no podien pagar elsseus propis deutes i tampoc no podien continuar prestant diners.
4. Com repercuteix aquesta crisi en l’economia real
La magnitud de la crisi obliga els governs i les institucions internacionals a trobar-hi solucions: injectar diners en el sector bancari amb la finalitat de reactivar els préstecs i, consegüentment, l’economia.
Malgrat això, els bancs són refractaris a l’atorgament decrèdits. En aquest punt comença una delicada situació alimentada per la desconfiança.
Els ciutadans redueixen el consum de béns i serveis i això repercuteix en les empreses que, per la por del fracàs, paralitzen projectes empresarials que haurien generat ocupació. Altres empreses, en no poder accedir a préstecs per continuar la seva activitat, es veuen forçades a plegar.
Aquest conjunt decircumstàncies fa augmentar l’atur. Les famílies, sigui perquè s’han quedat sense feina o per por a quedar-se’n sense, tendeixen a reduir les despeses. Les empreses guanyen menys i retallen la plantilla.
La disminució de l’activitat econòmica suposa una reducció en el volum d’impostos recaptats; l’augment de l’atur fa augmentar les prestacions socials, i la necessitat d’endegar plans per afrontar la crisiprovoca un augment del dèficit públic, que és la diferència negativa entre els ingressos i les despeses de les administracions públiques d’un país en un període determinat.
Consegüentment, els estats es veuen obligats a portar a terme plans d’ajustament per tal de generar confiança en els inversors.
5. Com afecta la crisi els sectors productius
La crisi econòmica mundial que comença...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.